EL TEMPS QUE FUIG
Lleis
Acabem l'any, pel cap baix, amb una bona notícia: ha disminuït el nombre de persones que fumen i, sobretot, el de joves que s'incorporen a l'hàbit del tabac. Així doncs, sembla que les lleis serveixen per a alguna cosa!
Des de molt abans de la llei antitabac, la Fundació Oncolliga Girona, una entitat sense ànim de lucre que treballa pels malalts de càncer, fa cada any una activitat amb nois i noies de primer d'ESO dels instituts de les comarques gironines, destinada a difondre entre els joves hàbits saludables i fer-los prendre consciència dels perjudicis de començar a fumar. (Als 12 anys encara s'hi és a temps, perquè no han tastat el primer cigarret.) Un equip format per una educadora i un exfumador, operat de càncer de laringe, els expliquen els efectes nocius del tabac, les mil substàncies impossibles que conté, el que fa que enganxi i que sigui tan difícil de deixar, el risc de tenir càncer...
Els nois i les noies queden realment impressionats i, si més no durant tot el curs, estan convençuts que no fumaran mai de la vida. A més de la xerrada dels experts, es demana als alumnes que escriguin una carta a algú que estimin, que sigui fumador, explicant-li els perills del tabac i demanant-li que deixi de fumar, pel seu bé. Als nens i les nenes les explicacions, però sobretot veure i sentir una persona laringectomitzada, els impressiona molt, i fan unes cartes molt ingènues però molt tendres i molt sentides, suplicant abrandadament als seus familiars i dient-los coses com ara: “Tiet, jo t'estimo molt i no vull que et passi res”; “Papa, si deixes de fumar no tossiràs i podrem anar a córrer tots dos”; “Mama, tu ets el més important que tinc, sisplau, no vull que et moris, deixa el tabac!”. Deu trencar el cor no poder-los complaure. Segur que algunes persones aprofitaran que demà s'acaba l'any per intentar-ho. Ànims i molta sort!