El gran impostor

El peri­o­dista d'El Punt Avui Jordi Panye­lla publica aquest gener un lli­bre amb títol prou eloqüent Fèlix Millet, el gran impos­tor. Han pas­sat un parell d'anys i el més calent con­ti­nua a l'aigüera. L'espoli del Palau de la Música de 30 mili­ons d'euros no s'ha acla­rit i una vegada més es fa bona la frase que diu que quan la justícia és lenta no és justa. El jutge car­gol Juli Solaz es va apar­tar després d'haver evi­tat una ins­trucció millo­ra­ble, i els que l'han relle­vat no han fet més via. Fèlix Millet i Jordi Mon­tull, pare­lla de la Cata­lu­nya indigna, con­ti­nuen en lli­ber­tat com si aquí no hagués pas­sat res. Van aca­bar amb el miratge de l'oasi català per nor­ma­lit­zar-nos, pejo­ra­ti­va­ment par­lant, en el mapa dels països cor­rup­tes cata­lans. Un altre impos­tor, Iñaki Urdan­ga­rin, va fer cor­rup­te­les a càrrec dels governs valencià i balear, i en menor mesura a Cata­lu­nya, perquè es veu que on gover­na­ven els repu­bli­cans no hi tenia la mateixa entrada que li ofe­rien Fran­cisco Camps i Jaume Matas. El nos­tre Urdan­ga­rin local era Millet. Ambdós han des­pres­ti­giat ins­ti­tu­ci­ons com el Palau de la Música per al cata­la­nisme i la corona per a l'espa­nyo­lisme. Més enllà de la pena de tele­di­ari, que és com se'n diu de l'escarni mediàtic, i del meca­gon­coi que ara fem al bar, l'ascen­sor o les xar­xes soci­als, hi ha una gran decepció per les lliçons que no apre­nem. El lli­bre de Panye­lla ens torna a situar allà on érem. Mirant-nos al mirall i veient un per­so­natge que a cop de fer la viu-viu, amb com­pli­ci­tat per­versa i incom­petència ali­ena ali­ada als seus interes­sos, ens deixa cara de babaus.

En pocs dies, ha ple­gat el direc­tor gene­ral de Pres­su­pos­tos per l'escàndol de la nòmina dels fun­ci­o­na­ris. El pre­si­dent de l'Ins­ti­tut Català de la Salut se salva, de moment, dei­xant unes empre­ses per pos­si­ble con­flicte d'interes­sos. Hi ha molta feina a fer. Ara paguem els impos­tos de Suècia, però la trans­parència i la pul­cri­tud a l'entorn dels diners i la cosa pública recor­den Grècia.