Despesa

Reconec que, tot i estar de bona sort, tinc malastrugança. Sí, i no és contradictori. La bona sort és tenir feina fixa (almenys fins que no canviïn l'estatut de la funció pública). La malastrugança és que és en el sector de la cultura. La situació de l'administració municipal, comarcal, autonòmica, estatal, europea i galàctica és la que és i ens espera un 2012 llarg i feixuc de passar, amb pocs o gens recursos, i es farà difícil tirar endavant. Cal, doncs, fer un reajustament del que cal prioritzar, usar recursos propis i sinergies i ser imaginatius. Vaja, adaptar-se.

Les partides dedicades a la cultura seran durant una bona temporada ben magres. Forçosament l'activitat cultural se'n ressentirà i força, i no pocs professionals dedicats a la cultura es quedaran sense feina. Però és que en certs aspectes hem passat de la cultura, un puntal del país, amb una forta implicació de l'associacionisme i el voluntariat (algú diu que s'ha aixecat treballant de valent de set a deu de la nit) a professionalitzar-se i en alguns casos a dependre massa de la subvenció i la intervenció pública. I això s'ha acabat d'un dia per l'altre. En certs camps, certes activitats, cal un replantejament a falta de recursos econòmics públics: finançament privat, mecenatge, micromecenatge, voluntariat, reajustaments... Exemple: als anys quaranta i cinquanta del segle XX la ciutadania de Tarragona va recuperar l'amfiteatre romà després de la jornada laboral, ara també es pot fer en molts altres projectes de ciutat.