Acte final a Síria

La caiguda de la dictadura siriana sembla un procés geològic més que no pas una revolució. El règim de Baixar al-Assad està estancat en un punt sense retorn vers un acte final inevitable, però que tanmateix pot demorar-se mesos.

Hi ha diversos escenaris per a la consumació del canvi a Síria. El primer és la guerra civil. De moment, l'oposició al règim encara no té ni la unitat ni la força suficients, però n'hi hauria prou que continuï la repressió i els trastorns que provoca –com ara els talls cada cop més freqüents en el subministrament d'electricitat i gas–, o que una o més d'una de les comunitats que componen el mosaic sirià entrin en rebel·lió perquè l'enfrontament civil sigui un fet.

El segon escenari és la implosió del règim. Els principals elements que sostenen al-Assad –l'exèrcit i els òrgans de seguretat– encara mostren una remarcable cohesió, però si arriba el moment que creguin que la seva supervivència quedaria més garantida amb un relleu al poder, s'obrirà la porta del cop d'estat, tot i que difícilment conduiria a la pacificació del país.

La tercera possibilitat és la intervenció exterior. Malgrat la retòrica de la Lliga Àrab i les amenaces de líders com ara l'emir de Qatar, és molt difícil que el món àrab reuneixi l'energia necessària per a una acció eficaç contra el règim sirià. A més, al-Assad encara té la complicitat de països com ara l'Iraq i l'Iran i la passivitat del Líban o Jordània, per no parlar del suport més llunyà de Rússia o la Xina, molt més interessades en el manteniment de l'statu quo que no pas en un canvi en el qual perdrien influencia.

El futur de Síria té dividits els observadors internacionals. Alguns donen per segur que el 2012 serà l'any del canvi. D'altres sostenen que l'acte final pot fer-se esperar fins més enllà d'aquest any.