L'home del mes

El gran protagonista d'aquest inici d'any al Camp ha estat Josep Prat, el fins fa poc gerent de la macro societat municipal Innova. Sempre m'ha sorprès la trajectòria de Prat. La primera vegada que el vaig trobar a Reus, a primers dels anys vuitanta, ell feia com d'apòstol de la informàtica, difonent el missatge d'unes pioneres trobades celebrades a Barcelona anomenades Convención Informática Latina. Si aquesta dedicació encara podia lligar amb la seva formació d'enginyer naval, el que ja no vaig entendre mai va ser la següent arribada a la ciutat, desembarcant en l'equip gestor de l'hospital de Sant Joan. La seva trajectòria posterior en el món sanitari, en què ha anat navegant amb habilitat, ja és més coneguda. Però des de les últimes eleccions municipals sembla que algú li havia posat la proa i, finalment, ha xocat contra un roc més dur i perillós que el del Costa Concordia: l'enveja.

L'enveja és una de les filles predilectes de l'individualisme, que ara tot ho envaeix, i és la reina en el món dels polítics.

Molts politiquets no suporten que, creient-se el melic del món, hi hagi al seu costat, en l'àmbit privat o públic, gent que tingui més fama, més reconeixement o més diners. Josep Prat ha estat l'última víctima d'aquests éssers que, com deia Napoleó, en l'enveja demostren la seva inferioritat.