L'altre Fraga

Els anys vuitanta, almenys cinc o sis vegades, coincidí amb Manuel Fraga en llocs distints i tingué, oportunitat de parlar-hi llargament. El fet que tinguéssim diferències polítiques no vol dir falta d'afinitat. La veritat és que tots dos érem addictes a l'art de la conversa, costum ara ben decaigut. Lamento que ens hagi deixat un home fidel als seus principis i que ha estimat la seva terra per damunt de tot. Bon viatge, Don Manuel!

A les convencions anuals de Coca-Cola a Madrid, assistiren com a oients membres del consell de la cervesa El Águila, grup financer concessionari de Coca-Cola de les Castelles. Fraga llavors presidia el grup. No sé ni com, ens enrotllàrem en converses no refrescants, i en un bon dinar amb sobretaula nasqué l'amistat que durà una colla d'anys.

El maig del 1987, llavors president de l'Associació Amics de les Flors, em digueren que Don Manuel Fraga visitaria l'Exposició de Flors. “L'hi presentarem i ens agradaria que l'acompanyés.” Els digué: “El coneixeu? Perquè els el puc presentar jo.” Cregueren que feia broma. Arribà a la plaça de Catalunya, on l'esperàvem els directius del partit i jo. En veure'm, deixà aparcat el protocol i vingué cap a mi. “Marca! Como estás? Qué tienes que ver con la exposición?, preguntà. “Soy el presidente y te haré de guia.” Els gironins van quedar sense paraula. Durant la visita va dir que mai havia vist res semblant. El vaig acompanyar pel Barri Vell i la rambla, on el va rebre una multitud. Jo al seu costat, i va córrer la veu: “En Marca s'ha fet del Partit Popular!” L'any 1989, la Creu Roja democratitzà les estructures, i hi hagueren eleccions el 29 d'abril i s'elegiren tots els càrrecs. Vaig ser nomenat sotspresident de la Comissió Nacional de Drets i Deures, la funció de la qual era controlar l'actuació dels presidents i altres directius de tot l'Estat, en la nova estructura democràtica. L'any 1990 em comunicà el president nacional que a Galícia, l'acabada de nomenar presidenta autonòmica, Condesa de Pardo Bazán, n'havia nomenat a dit dos de provincials, membres destacats del PP. “Ve allí, destitúyelos y prepara nuevas elecciones.” Ostres! Maleta i directe a la Corunya. Resulta que la Condesa de Pardo Bazán cada any feia a la Creu Roja un donatiu de molts milions de pessetes. Més ostres! La cito a la Creu Roja per l'endemà i rebo una trucada del secretari del president Fraga en què em diu “El presidente dice que quiere verle mañana a las diez, en el gobierno en Santiago de Compostela.” Una carretada d'ostres! Contesto: “Si el Presidente quiere hablar conmigo de la Cruz Roja, tendrà que venir a La Coruña, a la sede de la institución.” Toma! Doncs va venir! Entrà a l'edifici amb mala llet i preguntà: “Dónde está este mal educado de Madrid?”, L'acompanyaren fins al meu despatx, on entrà amb una empenta a la porta i quedà parat. “Que coño haces tú aquí, Marca? No me digas que eres el que pretende destituir los dos presidentes que yo recomendé!” No segueixo. Ni sabia el nom de qui l'havia citat. Va quedar ben fotut, perquè jo li queia molt bé. Vam cridar la comtessa i la vàrem convèncer que destituís els dos presidents provincials, i en unes eleccions en què hi hagué sols un candidat per a cada lloc, s'acabà la qüestió. Una gran mariscada acomiadà l'incident. A Madrid no ho van entendre, ja que esperaven mullader. En el moment d'acomiadar-me, Fraga em digué: “Esos catalanes...” L'actuació de cara enfora era una cosa i la persona, una altra.