Laiques

A Portbou aquest Nadal la missa del gall va ser a les sis de la tarda. No pas perquè els fes mandra sortir a la nit, sinó perquè el mossèn havia de dir misses del gall a altres pobles. Devia començar per Portbou, i abans de mitjanit en devia dir unes quantes!

Això passa perquè no tenen personal. És un problema de vocacions i d'una secular impossibilitat de canvi de l'Església catòlica. Mireu les xifres de la diòcesi de Girona: 140 capellans granadets, 400 parròquies, set seminaristes. Veient això, el bisbe aposta pels laics i els diaques. Mascles, és clar! Ja poden anar tancant temples que l'Església, entossudida, s'estima més tancar del tot que deixar que les dones ocupin càrrecs de responsabilitat i de participació. Que el bisbe Pardo em doni una raó intel·ligent que expliqui per què les dones no podem celebrar l'eucaristia ni, com faran ara els homes laics, “ajudar a mantenir viu l'esperit de la celebració dominical”. Tenint en compte que a missa hi ha sempre un 80% de dones i que el 99% dels grups de catequesi de mainada els porten mares, aquesta negació és incomprensible. I anava a dir il·legal, però com que l'Església és un ens privat i pot establir les seves regles, diré que és retrògrada i que no està al cas dels aires dels nous temps, en què el pes i la influència de les dones a la societat és important. En aquest tema l'Església catòlica i l'islam, amb la figura visible dels imams com a cap de la comunitat i la invisibilitat de les seves dones, estan a la mateixa alçada. I posats a dir, l'Església ha de començar a parlar del celibat dels mossens. Al celibat no li he vist mai cap gràcia. Recordo de petita llegir Guillermo el travieso (en castellà, és clar): a casa del nen, a mitja tarda, hi apareixia el reverend amb la seva esposa a prendre el te. Jo no ho acabava d'entendre del tot, però em semblaven molt civilitzats i molt feliços!