Nou homes sense pietat

El sistema de jurats populars és una aberració jurídica que es posa en qüestió en casos de notorietat manifesta com el judici a l'expresident valencià Francisco Camps. La institució del jurat popular és una concessió populista i demagògica que fa el poder per dimitir del seu deure intrínsec d'impartir justícia.

En els sistemes democràtics, el sistema de tipus penal prèviament definit pel legislador és una garantia ciutadana contra l'abús de poder. Només podem ser condemnats si la nostra conducta s'ajusta a un tipus penal definit en la llei, la qual cosa no només funciona com a garantia democràtica, sinó que alhora desencoratja les conductes delictives, perquè sabem d'antuvi quines són i quines conseqüències penals comporten. En aquest sistema,
no hi ha res més important que assegurar que la conducta és o no la tipificada en la llei. Determinar si som o no culpables és un procediment científic que només pot ser executat per un professional de la ciència jurídica. No es tracta que un acusat ens sembli
o no innocent, sinó de determinar si un fet o conducta s'ajusta perfectament
al que s'ha descrit en
una llei penal.

Per contra, molts països prefereixen que un jurat popular, integrat per ciutadans sense formació jurídica, decideixin si una conducta s'ajusta a la predefinida per la llei penal. Quan era a la universitat, un meu professor de dret penal ens va obligar a veure una pel·lícula de 1957 protagonitzada per Henry Fonda, 12 angry men, traduïda al
català com “12 homes sense pietat”. Descriu de manera diàfana l'absurditat del sistema. Si Kim Dotcom i l'FBI
us ho permeten, busqueu-la
i mireu-la. Val molt la pena per entendre com els nou membres del jurat popular valencià van arribar a declarar no culpable Camps, a pesar de les proves presentades i les escoltes telefòniques
difoses per la premsa.

Deixar que un jurat popular decideixi si un acusat és culpable o no, és com si –posem per cas– després d'ingressar un pacient a l'hospital amb un fort dolor abdominal, un tribunal popular format per ciutadans del carrer sense formació mèdica, després d'escoltar les declaracions del pacient, dels metges, i de mirar plaques i llegir resultats d'anàlisis clíniques que no comprenen, haguessin de determinar si
es tracta d'una indigestió
o d'una apendicitis.