Accelerats

Imma Monsó diu que la novel·la La dona veloç, guanyadora del premi Ramon Llull, és “una metàfora del temps que vivim, en què la instantaneïtat i la immediatesa ho dominen tot”. En un simposi sobre periodisme celebrat a Roma, el cardenal Gianfranco Ravasi, ministre de Cultura del Vaticà, va dir que un dels trets –i vicis– de la informació actual és l'acceleració, “l'actualisme rabiós”, és a dir, la tendència a voler tenir una notícia cada cinc minuts, l'horror vacui davant els silencis, la necessitat d'estar generant punts d'interès durant les vint-i-quatre hores al dia. Tots podem comprovar continuament aquesta acceleració. Els diaris han de tenir cada dia una gran notícia de primer pàgina i si no la tenen l'han de fabricar; els telenotícies han de presentar els titulars a gran velocitat i amb una música de fons que impulsi a tirar endavant; els locutors han de llegir de pressa com si anessin a apagar foc; els contertulians s'han d'atropellar mútuament fins a fer-se inintel·ligibles; els espots publicitaris s'han de succeir sense treva; els talls de veu de les ràdios no poden durar més de vint segons i els crèdits dels programes s'han de projectar a velocitat supersònica. Tothom ha de donar la notícia un minut abans que el veí, sense temps per contrastar-la; les informacions s'han de triturar i oferir en textos breus perquè el lector les pugui llegir o escoltar o veure de pressa i corrents.

I si la informació és així d'accelerada és perquè tot el nostre món viu a un ritme galopant. Les carreres automobilístiques –córrer per no anar enlloc– s'han convertit en un espectacle de masses; els trens d'alta velocitat han envaït els mapes; els avions ens porten als antípodes en un obrir i tancar d'ulls; els correus electrònics exigeixen resposta immediata; els telèfons mòbils ens controlen minut a minut; les primes de risc es disparen en qüestió de segons; les multituds caminen accelerades de botiga en botiga...

Vivim accelerats i desbocats; això no hi ha qui ho aturi. I, com diu Imma Monsó, “això és la font de tots els mals que patim, dels ètics als econòmics”. Baltasar Gracián ja va dir, fa segles, que “la prisa es la pasión de los necios”.