Opinió

A la riba del Wannsee

L'estil del redactat del protocol de Wannsee era esfereïdor, sobretot per la fredor amb què s'hi debatia l'holocaust

Al sud-oest de Berlín, com a dis­tricte de la gran capi­tal, el barri de Wann­see cons­ti­tu­eix un idíl·lic paratge dibui­xat a l'entorn del doble llac del mateix nom. El Gro­ben Wann­see i el Klei­ner Wann­see eren prou bells per atraure la classe alta ber­li­nesa, que a mit­jan segle XIX hi cons­truí les luxo­ses sego­nes residències, en una època en què aquest seg­ment social apos­tava pel pro­gres­sisme i el cos­mo­po­li­tisme, de tal manera que Wann­see es con­vertí en un cen­tre de tolerància, i fins el seu cemen­tiri, on eren enter­rats cris­ti­ans i jueus, era pre­si­dit per una creu i una estre­lla de David. No fou estrany que a l'adve­ni­ment del nazisme els nous diri­gents pres­tes­sin atenció a un lloc tan xamós i tran­quil i aviat començaren a adqui­rir-hi residències, més quan algu­nes d'elles les com­pra­ven a preus irri­so­ris a famílies jue­ves. Goeb­bels, Speer, Stuckart, Morell... en foren grans bene­fi­ci­ats, com també algu­nes ins­ti­tu­ci­ons ofi­ci­als que recon­ver­ti­ren uns albergs en cen­tres de reu­ni­ons i semi­na­ris.

Abans i ara Wann­see és un entorn de pau que les iro­nies de la vida han con­ver­tit en un nom lli­gat a la història de la infàmia quan, a finals de gener del 1942, ara fa setanta anys, en un dels casa­lots vora el llac, se celebrà la Con­ferència de Wann­see. Con­vo­cats per Rein­hard Hey­drich, quinze jerar­ques nazis assis­ti­ren a una reunió en què s'ofi­ci­a­litzà l'apli­cació de la Solució Final a la Qüestió Jueva, títol amb el qual es volia deci­dir el futur d'onze mili­ons de jueus i que final­ment sig­ni­ficà l'exter­mini de sis mili­ons. No fou el punt de par­tida de la per­se­cució jueva, perquè ja fun­ci­o­na­ven assas­si­nats i depor­ta­ci­ons, s'havien ins­tau­rat gue­tos i camps de con­cen­tració, i ja actu­a­ven els grups de neteja ètnica. A Chelm s'havien fet les pri­me­res experiències amb gas i s'esta­ven cons­truint els camps d'exter­mini de Maj­da­nek i Bel­zec. Els reu­nits for­ma­ven l'alt esta­ment del govern, quasi tots amb la cate­go­ria de sots­se­cre­ta­ris d'estat, i eren els homes més ben infor­mats del que pas­sava en el ter­ri­tori ocu­pat per la bota ale­ma­nya.

Del que es parlà, poca cosa se'n podria dir, quan fins i tot els assis­tents nega­ren molt temps la seva presència. Però els resul­tats foren imme­di­ats: els números diuen que entre març d'aquell any i el febrer següent s'exter­mi­na­ren tres mili­ons de jueus, la mei­tat dels que es comp­ta­bi­lit­za­ren durant tota la Xoà. Només a mit­jan 1947, quan un jutge nord-ame­ricà bus­cava entre els papers del des­man­te­llat Minis­teri d'Afers Estran­gers, troba una còpia (la 16 de 30) del Pro­to­col de Wann­see, amb els noms dels assis­tents a la con­ferència, els temes trac­tats i els acords. L'estil del redac­tat i la temàtica era esfereïdor, sobre­tot per la fre­dor amb què s'hi deba­tia l'holo­caust i les con­si­de­ra­ci­ons ema­na­des de les lleis de Nurem­berg. Anys després, en el judici d'Eich­mann, a Jeru­sa­lem, es com­ple­ta­ria l'esce­no­gra­fia de l'hor­ror.

Dels quinze assis­tents a la reunió, qua­tre mori­ren durant la guerra, tres foren jut­jats i con­dem­nats a mort (Eich­mann el 1962), Müller des­a­pa­regué el 1945 i durant molt temps ha estat a la llista dels bus­ca­dors de nazis, i set gau­di­ren d'un final en lli­ber­tat, després de cur­tes con­dem­nes o alli­be­rats per manca de pro­ves (dos d'ells poste­ri­or­ment ocu­pa­ren càrrecs ofi­ci­als).

Men­tre es recorda el setantè ani­ver­sari de la ver­go­nyosa reunió, s'ha sabut que en els dar­rers vint anys els neo­na­zis ale­manys han assas­si­nat 147 per­so­nes, un nom­bre de vícti­mes que qua­dru­plica les morts atribuïdes a la banda Baa­der-Mein­hof en el mateix període de temps. Quan una soci­e­tat no sap, o no vol, era­di­car el tota­li­ta­risme, segueix covant-se l'ou de la serp.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.