En proves

Ma mare és una moderna. Una científica moderna que m'ha deixat amb la boca oberta. Ara té la genial teoria que, per decidir si una persona pot passar a formar part de la pròpia tribu, de l'univers petit que cascú ha dissenyat amb una poètica i uns colors seus, ha de superar dues proves crucials: la primera, la del cotó, i la segona, la de foc. Els ho explicaré. Segons la meva moderna mare, avui en dia és necessari sotmetre els pretendents/tes o els candidats/tes dignes d'establir-hi un vincle amorós a un parell d'experiments que se non sono veri, sono ben trobati i que, a més, poden resultar prou plaents durant la seva execució. El primer examen, dit “de cotó”, consisteix a abraçar, preferiblement sense avisar, al candidat en qüestió. Si en aquesta aproximació es desprèn una energia (o magnetisme) a nivell estomacal, en aquell precís i breu instant en què els agents (vestits) entren en contacte, és possible que hi hagi una atracció més enllà del físic: els cossos somriuen. L'energia a què es refereix la meva progenitora no té res a veure, com poden suposar, amb les abraçades multitudinàries de la famosa senyora Sat-guru Mata Amritanandamayi Math, més coneguda com Amrita o Amma “mare”. Més endavant (tampoc no cal que passin dos lustres), sense cap mena de vergonya i amb la seguretat d'aquell que ja té mig blat al sac, convé anar per la prova “de foc”. Ara, l'interessat s'ha d'apropar al candidat i dir-li sense cap pudor: “Necessito anar al catre amb tu per saber si el que sento va de debò.” Aleshores, amb la prova de foc, hom tindrà clar si aquell pretendent pot passar a ocupar el lloc d'honor o bé ha de continuar formant part de la humanitat invisible. El sexe és important en una parella i ha de funcionar bé. L'atzar és el factor que regeix les mutacions! Les provoquem, aquestes energies? O neixen de la còpula entre un destí incontrolable i les nostres ganes irrefrenables de? Sigui com sigui, un cop superats els dos controls, el candidat ja no està “en proves” i fàcilment se li pot dir “em proves”.