Opinió

I ARA QUÈ, URBANITA?

Inhabilitar o no fer-ho?

Quan li preguntaven de qui era la culpa de la crisi, Emilio Botín, amb la seva sornegueria de milhomes, va contestar que era dels polítics. Sí, deu ser dels polítics, però em sembla que la desfeta del sistema ha estat provocada per la golafreria desenfrenada dels bancs i els seus crèdits hipotecaris, ara reconvertits en usura, per dir-ho suau. És habitual que el personatge es presenti com una santa, però no sé si cal fer-nos passar a tots plegats per uns babaus, que és el que es deu pensar aquest senyor que som.

Dels polítics, així en genèric, podríem dir que són coresponsables i còmplices, i que caldria una profunda regeneració aprofitant el moment actual. Si ens els mirem a la cara, veurem que la majoria són a lloc, fins i tot els que han passat per les banquetes dels jutjats. No sóc partidari de ficar ningú a la presó –excepte els que no tornin els diners en cas d'haver-se demostrat el furt–, però sí d'inhabilitar tots aquests personatges que ens han portat a la ruïna, que han gastat quantitats multimilionàries en infraestructures innecessàries, en les instal·lacions esportives, teatres i altres fastos que podem trobar en qualsevol municipi del nostre territori. ¿No seria convenient apartar tots aquests inútils dels càrrecs de responsabilitat perquè no es torni a repetir la desfeta? ¿Calia hipotecar-se amb aquestes xifres o era, com es repeteix sovint, que hi havia molta gent que cobrava les comissions pertinents?

Entre els corruptes i els incompetents, el país s'ha enfonsat. Tornar-lo a fer surar serà cosa de titans. Mentre em miro un poliesportiu a mig fer i abandonat davant el mar, em ve un vers de la Ilíada: “Tant de bo us torneu aigua i terra tots vosaltres.”



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.