Font-romeu

Coneixent una mica aquest meu país que sempre vol i dol, m'imagino que més d'un conciutadà es deu haver agafat amb sorna, aquests dies, el cop de puny sobre la taula fet per l'Ajuntament de Font-romeu, a l'Alta Cerdanya. El consistori nord-català ha demanat la revisió del Tractat dels Pirineus per tal de poder deixar l'Estat francès, que consideren que els té abandonats. Com ha reconegut el mateix alcalde, estem davant d'un gest simbòlic que buscava ressò mediàtic per la negativa d'Ensenyament a posar més mestres a la zona. Darrere tot plegat hi ha, però, alguna cosa més que els catalans del sud hauríem de saber valorar com cal. D'entrada, cal tenir ben present que, encara que molts d'aquests nord-catalans enfadats parlin francès, la majoria se senten més catalans que no pas alguns seus veïns del sud. No hem d'oblidar tampoc que l'atracció econòmica i cultural que la Catalunya del sud exerceix sobre el Rosselló i les altres comarques perdudes el 1659 és cada cop més potent, sobretot des que molts nord-catalans s'han adonat que la França que tant estimaven els té ben abandonats i que si retornen al Principat, hi tenen molt més futur. En tots els sentits.