El conte sense final

Que el nou subdelegat del govern a les comarques gironines ni esmenti el tema en el seu discurs de presa de possessió ja és del tot simptomàtic de cap on aniran els trets en el retardat, per no dir oblidat, desdoblament de l'N-II i ja he perdut el compte dels anys que fa que hi hauria d'haver quatre carrils entre la Jonquera i Tordera. Dies després surt la ministra en comissió i el que diu i res són gairebé el mateix. Que invertiran molts diners en l'“autovia del nord-est” des d'ara fins al 2024. Suposo que això del nord-est deu semblar que és un lloc molt allunyat, allà a Madrid. Potser per això no donen gaire importància als poc menys de cent quilòmetres d'autovia nova que s'hi han de fer. Una minúcia al costat dels centenars, milers que s'han fet a les Espanyes els últims vint anys. M'atreveixo a fer un vaticini. Durant aquesta legislatura ja vindrà just que s'acabin les obres empantanegades entre Caldes i Maçanet. I si d'aquí fins a la Tordera es comença el tram durant aquest període ho celebrarem de valent. Pel que fa al tram nord, de Girona en amunt, em fa l'efecte que ni d'aquí a dotze anys el veurem. Francament, no interessa. Ni a Foment, ni a la concessionària de l'autopista.