Gens, gens, gens, gens normal

Pocs i mal avinguts. No se m'acudeix una definició més catalana de l'espectacle que els catalans hem fet amb tota aquesta polèmica dels premis Gaudí de cinema. I perdonin que amb aquest article encara l'allargui, però és que em fa la sensació que, més enllà de les qüestions polèmiques, és una situació que ens retrata força bé com a catalans. Pocs i mal avinguts, com els deia.

En fa l'efecte que la gala dels premis Gaudí només té un problema: que es fa com si aquest país fos normal, però sabem que no ho és. Veient la gala, jo mateix vaig tenir la sensació que hi havia coses que funcionaven bé i altres que no tant, ja fos un número musical o una ironia sobre algú. Però en general no em va desagradar gens; al contrari, pel que he vist, de la majoria de veus que s'han fet sentir. Com molta altra gent, també vaig trobar que els dards contra els polítics assistents, el president de la Generalitat i el conseller de Cultura, més que massa enverinats eren bastant carregosos amb el monotema de les retallades. Més que excessivament ofensius, mancats d'enginy. Però en cap moment em vaig escandalitzar ni em va semblar que n'hi hagués per tant com n'hi ha hagut després. Potser perquè en el meu cap, equivocadament o no, hi havia el pensament que allò no era un debat ni un congrés, sinó un simple entreteniment. Vaig riure més, en canvi, amb les bromes amb els nominats. Més enginyoses i punyents, i força menys tòpiques. I sí, també en vaig trobar algunes molta a la frontera de l'ofensa. Però no més que les que riu tothom quan les fa a la gala dels Globus d'Or el famós Ricky Gervais, que també es posa amb l'homosexualitat d'uns, els problemes amb l'alcohol d'uns altres o els excessos sexuals dels de més enllà.

Ara bé, a tot arreu on jo havia posat comprensió, vaig veure que els protagonistes després hi posaven verí. El conseller es pot queixar de la gala, només faltaria. Però és que potser en un país normal ja no hi hauria d'anar. Ara bé, que el col·legi de directors es queixi per ofenses a Villaronga i, a sobre, el director l'anomeni “Vilallonga”... Que uns ataquin els altres... Que l'Acadèmia s'hagi de disculpar... Qui ens hem pensat que som? Tan poc ens estimem que si no som com Hollywood ja som una merda? Això en un país normal no passa. O és a l'inrevés i això és el que passaria si fóssim un país normal? Pocs i mal avinguts, però un país.