Beques

Els lectors que tenen la paciència de llegir aquesta columna fins al final saben que he criticat el ministre d'Educació d'Espanya, José Ignacio Wert, en algunes ocasions, sobretot per aquesta dèria, no exclusiva d'ell, de canviar la llei d'educació de cap a peus, en comptes de deixar el professorat tranquil d'una vegada, i per aquesta defensa dels toros, ara que els diners és millor que es dediquin a la sanitat, poso per cas. O no? ¿O només podem criticar les retallades en salut si és per carregar contra les inversions en defensa del català?

Dit això, no tinc inconvenient a aplaudir les paraules del ministre sobre la reforma del sistema de beques. Wert es queixa que, a cert nivell de renda, la beca s'obté automàticament, i es renova tant si l'estudiant treu un excel·lent com un aprovat. El senyor Wert es pregunta si no seria més just associar les beques al rendiment acadèmic, no al nivell de renda, com passa ara. És raonable, sobretot perquè els estudiants de famílies amb renda baixa acostumen a ser una minoria a les universitats. Allò que cada cop que s'apugen les matrícules el carrer s'encén perquè, diuen, la dreta vol barrar el pas als estudis als obrers, ja no s'ho creu ningú.

És fàcil que el senyor Wert es trobi que els estudiants que provenen de famílies humils acostumen a treure bones notes, perquè saben com s'ha de treballar per aconseguir les coses i perquè comprenen el valor de la cultura per ascendir socialment. El que ha de fer amb aquests estudiants és donar-los beques més generoses.