La llista de la gana

El Punt Avui, el 18 de gener passat publicava una carta al director del senyor Mateu Frigolé Teixidor, de Montcal (Gironès), que transcric més endavant. Si bé el director del diari va voler destacar-la de la resta, em sembla que el seu missatge, avui, ens hauria de fer pensar molt. La història, preciosa, de solidaritat d'aquests treballadors de Bescanó en favor de les famílies que passaven gana, avui em sembla impossible. La insolidaritat dels que tenen feina respecte als aturats és tan gran, fins i tot atiada pels sindicats, que demostra la pèrdua de valors altruistes que ha sofert aquesta societat. Tothom té arguments per defensar el seu lloc de treball i el seu sou, però en una situació extrema com la d'ara, manifestar-se per una retallada de sou, per un ERO temporal de dos mesos, o perquè s'haurà de treballar una o dues hores més a la setmana, em sembla un acte d'egoisme. Les manifestacions violentes a Grècia, que a poc a poc la van portant pel pendent d'un estat fallit, són el camí clar de l'autodestrucció. Podríem afirmar que hem arribat aquí perquè uns ineptes han jugat amb foc, però això no ens eximeix de la responsabilitat social que tenim com a persones, i el fet que un país retardi el pressupost perquè hi ha unes eleccions a Andalusia em sembla el senyal més clar d'una societat malalta. Sovint sortim al carrer reclamant “que no ens enganyin”, però la realitat és que volem ser enganyats. La veritat ens fa por.

Ara el debat ben viu és si la reforma laboral crearà llocs de treball, i ens torna a portar a un engany. Cap llei per si mateixa crea llocs de treball, només ajuda a posar les condicions perquè els que ho han de fer, que són els empresaris, ho puguin fer. Hi ha un principi que diu més o menys així: les barreres de sortida afecten les entrades. Quan una empresa vol invertir, sempre mira com són les barreres de sortida per si les coses van malament; i si les condicions de sortida són excessives, no hi entra. No inverteix. Durant aquesta crisi, més de 170.000 empreses han tancat; per tant, si volem crear llocs de treball només tenim una possibilitat, afavorir que es creïn empreses, que no és gens fàcil.

Com que el futur immediat encara no serà gens fàcil, és bo pensar amb l'exemple d'aquesta carta i amb l'exemple d'aquells treballadors de Bescanó. Uns treballadors que van compartir la seva feina per pal·liar la llista de la gana.

“Tinc a les mans un document que guardo com un tresor. És un escrit de data 5 de juny de 1936, amb el segell de l'Alcaldia Constitucional de Bescanó, en el qual demanaven al meu avi, mestre de cases (nom que es donava abans als constructors) que tingués en compte aquella llista de noms perquè es fes «una idea clara de la crisi existent al poble, ja que tots ells estan aturats», i per veure si podia «vetllar per donar-los a fer algun jornal». A continuació hi ha els noms i cognoms de dinou caps de família que en aquells moments passaven gana de veritat. La solidaritat al poble de Bescanó sempre va ésser molt gran. I així em consta que tots els paletes i manobres d'una plantilla de 26, reunits en assemblea per l'avi, es varen oferir tots a l'una a quedar-se algun dia a casa perquè aquells seus veïns, parents o amics poguessin fer algun jornal, i així poder portar el pa a una taula mancada de tot. Qui ens havia de dir que al cap de 76 anys tornaríem a patir una falta de feina que tanta misèria porta a milers de llars. Per això és convenient de tant en tant mirar enrere i veure com els nostres avantpassats s'ajudaven i buscaven solucions. Avui aquí, també convé urgentment un gran pacte per part de tots. El començament entre patronals i sindicats no ha estat bo. En moments tan dramàtics tothom ha d'afluixar una mica; els catalans, que sempre hem fet gala del nostre «seny», hem de ser els capdavanters i eliminar per sempre aquestes vergonyoses llistes de la gana.”