Excel·lent

A l'inici de la crisi, l'anterior president del govern espanyol, José Luis Rodríguez Zapatero, va apuntar una idea amb la qual crec que tothom està d'acord: la sortida havia de venir gràcies a una aposta pel coneixement i per l'excel·lència. Crec que l'actual president espanyol i el seu ministre d'Educació, José Ignacio Wert, també subscriurien aquesta idea, perquè en els temps que corren només un inconscient podria afirmar el contrari; és a dir, que el famós que inventen ellos és una bona política.

Aquesta és la teoria. I ara arribem a la pràctica. Com que el coneixement és car, les universitats que aposten per l'excel·lència, entre les quals les de Catalunya, siguin públiques o privades, han de fer inversions. O sigui, gastar. O sigui, demanar crèdits, perquè amb els diners atribuïts directament per l'Estat no n'hi ha prou.

Ara bé: com que els temps són difícils, per aconseguir aquests crèdits les universitats han de subscriure un pacte d'estabilitat que implica fer fortes retallades. També en les àrees de coneixement. I les universitats han decidit, davant la tessitura d'haver de passar per les forques caudines, que ja s'ho farà el govern espanyol. No hi ha crèdit, no hi haurà tanta investigació. I més encara: davant la falta de perspectives, els joves investigadors tindran un poderós al·licient per deixar el país i anar a enriquir altres universitats. Les quals arribaran a conclusions pràctiques que ja ens arribaran aquí, ja. Però pagant els corresponents drets patentats. En euros devaluats o en dòlars, tant s'hi dóna.

Excel·lent negoci.