Canvis importants

Comentaris a tort i dret. Què ha passat? Nombrosos lectors d'El Punt Avui me n'han anat parlant des del moment que la notícia va sortir al carrer. Per a la gent de Girona, puc dir que no hi ha hagut sorpresa. Joaquim Vidal és prou conegut com per no dubtar ni un moment del futur ideològic del diari. Els principis bàsics que s'han mantingut des del primer dia continuaran vigents. Una altra cosa serà el futur econòmic, perquè, pel que dedueixo, ningú no sap ben bé cap on aniran les coses en aquest món dels mitjans de comunicació. Sembla clar que el digital jugarà un paper importantíssim. El que ja ningú no és capaç de dir és fins on. S'avança a un ritme tan accelerat que allò que fa vint anys semblava ciència ficció ara ja està superat. Quan vam començar El Punt Diari, fa 33 anys, estàvem segurs que el paper era indestructible, vull dir l'edició en paper, perquè el paper de diari en si mateix és el més efímer que hi ha en aquest món.

Els que hem estat d'una manera més o menys directa en El Punt des del primer dia podem dir que hem viscut cinc etapes ben definides. La primera va ser com una utopia: ens vam llançar a fer un diari pràcticament sense diners, era un moment polític únic, tot era il·lusió. Puc dir que gràcies a aquells inicis he fet en un diari una mica de tot: buscar publicitat, anar a cobrar als quioscos i les llibreries, fer de relacions públiques... Però allò no anava enlloc. Per sort, –segona etapa– un empresari gironí, Joan Bosch, va decidir agafar l'empresa pel seu compte i durant anys i panys la va anar consolidant, amb rotativa pròpia i una nova seu, la Farinera, un edifici modernista emblemàtic. La tercera etapa va ser la compra de l'Avui, un pas dur, ja que el diari que era a la venda no estava pas en un bon moment. La crisi econòmica va envair tota la societat, però el món de la comunicació ho va passar segurament més malament. La publicitat ha baixat fins a límits imprevisibles i això fa massa temps que dura. Només es va veure una solució per continuar: unir els dos diaris en un de sol i renunciar, amb molta pena, a les edicions d'El Punt. Aquesta seria la quanta etapa. I ara estem, perquè encara no hi ha hagut les reunions dels consells d'administració, en una etapa d'interinitat, que esperem que es consolidi i que serà la cinquena.

Com a defensor del lector i per donar alguna resposta als nostres lectors, he parlat amb els responsables, a qui he vist una bona predisposició i unes ganes sinceres d'anar endavant. El que veig clar és que els principis bàsics del diari es mantindran intactes. De fet, m'han insinuat, no calia ni que els ho preguntés, i tenen tota la raó. Fa molts i molts anys que conec Joaquim Vidal. I puc dir que la meva relació amb ell pràcticament sempre ha estat relacionada en el món de la comunicació. Quan era alcalde de Sant Gregori va posar en marxa la revista 7 en 1 –set pobles i un sol municipi– en què he treballat des dels primers números fins avui. Vaig fer d'amanuense en un llibre que es titulava Reflexions d'un alcalde, en què l'alcalde Vidal repassava els problemes quotidians que ha d'afrontar un alcalde poble. En Quim, com el coneixen els amics, sempre ha estat preocupat pel món de la cultura catalana, era íntim amic del poeta Miquel Martí i Pol i és el promotor de la Fundació Valvi que porta el nom del poeta de Roda de Ter.

Curiosament, els gironins amb els que he parlat i que coneixen Joaquim Vidal, que són molts, moltíssims, m'han manifestat la seva satisfacció per la compra del diari. Amb tot, hem de dir que Joaquim Vidal serà el propietari d'una gran part de les accions, però som molts gironins que hem aportat una contribució petita, però il·lusionada, perquè el diari anés endavant.

En les properes setmanes, s'aniran coneixent noves notícies sobre el funcionament del diari en la nova etapa. El que és clar és que continuarà funcionant el consell editorial, que ve a ser la veu dels lectors, i també aquests podran continua acudint al defensor del lector quan alguna cosa no els agradi o els sembli que ens hem equivocat.

Acabo amb dues peticions, escriviu al defensor, ens interessa la vostra opinió per millorar el diari. I compreu i recomaneu el diari. Lamentablement, amb la crisi s'han hagut de reduir despeses i els diaris, tots, n'han pagat les conseqüències. Demano un esforç econòmic per mantenir el nostre diari català. El Punt Avui sempre serà un orgull per als Països Catalans.