Sindicats

Cert: la situació econòmica de l'Estat espanyol és tan desesperada que calia actuar ràpidament. Si l'anterior govern espanyol hagués fet el que tocava des del primer minut, i en això el Partit Popular té tota la raó, ara no estaríem tan malament tots plegats. Aquest és el argument que ha portat el govern espanyol a adoptar mesures urgents, entre les quals la reforma laboral.

Poca broma, amb la reforma laboral: suposa perdre d'una tacada drets en la conquista dels quals els sindicats i els treballadors hi han esmerçat hores durant molts anys. I que, si mai es recuperen, necessitaran de més hores.

És normal que els sindicats estiguin irritats i que ho facin saber. És el que haurien de tenir present aquells que ara es dediquen a criminalitzar-los. Que si són uns vividors (i uns bevedors) corruptes, que si cobren una fortuna i després es manifesten com si fossin pobres de solemnitat, etcètera.

En tota democràcia saludable els sindicats són una força tan respectable com altres a través de les quals els ciutadans manifesten el seu parer. Respondre amb insults és una mala política.

El govern espanyol hauria de saber que el pacte, i més en moments difícils, sempre és millor que la imposició. Per almenys dos motius: primer, perquè les reformes que no es pacten són molt difícils d'aplicar, i segon, perquè els mateixos que ara surten perjudicats un dia o altre aniran a les urnes.

I si surt un resultat advers? Ah, sí: Rubalcaba, enganyant un poble que de vegades és madur i d'altres no. Depèn del resultat que surti.