El vídeo d'Almodóvar

Pot­ser heu tin­gut opor­tu­ni­tat de veure un vídeo que ha fet Pedro Almodóvar recla­mant dig­ni­tat per a les vícti­mes del fran­quisme. Està pen­jat al You­tube i és pro­ba­ble que us arribi per cor­reu electrònic o que el veieu al Face­book. Si, per la raó que sigui, encara no l'heu vist, us reco­mano que el bus­queu i hi dedi­queu uns minuts. És un vídeo emo­ci­o­nant, estètica­ment impe­ca­ble, amb aquell toc Almodóvar que fa que cada foto­grama sem­bli un qua­dre. Hi inter­ve­nen ros­tres cone­guts –actors, músics, escrip­tors– que es limi­ten a mirar a càmera i recor­dar cadas­cun el cas con­cret d'una víctima del fran­quisme. N'expli­quen la història i aca­ben amb una frase simi­lar que rei­vin­dica la feina que pre­te­nia fer el jutge Garzón per aju­dar les famílies de les vícti­mes a tro­bar i dig­ni­fi­car els seus morts. Les històries són –per sen­zi­lles i per autènti­ques– ter­ri­ble­ment esbor­ro­na­do­res i ens aju­den a fer-nos una idea ben clara del que va sig­ni­fi­car real­ment l'aixe­ca­ment del 19 de juliol i la guerra civil espa­nyola. Hi ha una dona jove, mes­tra d'escola, mare de tres filles peti­tes, que és detin­guda i afu­se­llada. Quan el marit va a pre­gun­tar per ella, també l'afu­se­llen. Una dona, mare de set fills, a qui el capellà del seu poble denun­cia perquè no està casada per l'església. La maten. Un mes­tre a qui un dels seus alum­nes denun­cia per repu­blicà. L'empre­so­nen i dies després l'afu­se­llen… Històries que molts de nosal­tres hem sen­tit expli­car a casa. És un tre­ball ben fet i el miro amb llàgri­mes als ulls. Arribo al final i m'adono que de tots els ros­tres cone­guts que hi par­ti­ci­pen (el mateix Almodóvar, Almu­dena Gran­des, Miguel Ríos, Javier Bar­dem, Mari­bel Verdú…) no hi ha cap català. M'estra­nya. Després torno a mirar el vídeo i m'adono que de totes les vícti­mes que hi són recor­da­des amb nom i cognom, tam­poc sem­bla que n'hi hagi cap de cata­lana. Encara m'estra­nya més, si tenim en compte la cru­el­tat amb què la guerra es va mani­fes­tar a Cata­lu­nya. I no es tracta de fer cap retret a Almodóvar. El seu vídeo con­ti­nua essent valent, bonic i emo­ci­o­nant. Ha triat lliu­re­ment –només fal­ta­ria– les per­so­nes i les històries. Sim­ple­ment subrat­llo l'absència cata­lana perquè em sem­bla indi­ca­tiva del moment que viuen les rela­ci­ons entre Cata­lu­nya i aquesta Espa­nya amb la qual històrica­ment havíem dia­lo­gat. Penso que, de les dues Espa­nyes, una ens assetja i l'altra ens ignora.