La ‘crisi' com a conjur
“Ensenyar els alumnes a evitar una nova crisi.” Dissabte passat el Canal 3/24 de TVC se subjugava al vertigen d'aquest titular cridaner. Aquesta etiqueta espectacular donava pas als continguts concrets de la notícia: 800 alumnes d'ESO i de batxillerat assisteixen a uns tallers de dos mesos de durada destinats a ensenyar les bases del sistema financer. L'afany de voler ser actuals o rabiosament moderns deu ser un dels anhels humans més antics. El cas és que aquesta falca retòrica, la crisi, s'ha convertit també en una contrasenya oportunista en els nostres dies. Si fa uns anys en matèria pedagògica algunes teories adotzenades burlaven controls de qualitat a costa de repetir mil i un cops expressions com atenció a la diversitat, ara el sortilegi de moda és: la crisi.
L'existència objectiva de la crisi ha generat un ús i abús d'aquesta expressió, sovint aplicada per excusar actituds que al capdavall no són res més que seculars vicis professionals. Provoca urticària no poder fer ni un pas en organismes administratius, empreses de serveis, centres escolars, centres sanitaris, comissaries... sense que alguns treballadors no intentin justificar velles ineficiències professionals a través de la paraula absolutòria més en voga: crisi. Enmig d'aquesta espiral inflacionària la crisi també s'ha convertit en un conjur publicitari. Ara ja no s'ensenyen els rudiments de l'economia financera. Ara, és clar, s'ensenya a evitar la crisi. I els camins tortuosos de la complexitat multifacètica que entranya el concepte crisi s'aplanen de forma fetillera: en un taller de dos mesos de durada! Reduïda a tècnica individual, la crisi queda aïllada d'altres inèrcies estructurals o dèficits polítics i morals. Alehop: si n'era, de fàcil, evitar-la.
Els principals fonamentalismes de la nostra època són el mercat, l'oracle que ho determina tot; l'economia, que és prèvia a la decisió governamental; la crisi, ja entesa com a autoindulgència. Al final, allò autènticament revolucionari serà anomenar llum a la llum, aigua a l'aigua, o entendre que des del punt de vista pedagògic ara per ara no hi ha cap conquesta ni més primordial ni més preventiva de la barbàrie que poder entrar en una aula i que els alumnes no parlin, no escriguin missatges pel mòbil, i escoltin i participin de la construcció d'un coneixement que no es presti a simplificacions oportunistes.
