La balada del treballador de banca
La fotografia del treballador de banca enfrontant-se a un parell de brètols, que jugaven a destrossar l'agència bancària, ha fet la volta al món i fins ha estat àmpliament fotografia de portada. Era la màxima expressió de la ciutat revoltada, però, també, la reacció del ciutadà corrent davant el guirigall d'una protesta que desbordava els mateixos organitzadors. És, talment, una imatge que genera múltiples lectures: des de la violència desfermada a la defensa de l'ordre establert, passant per uns variats estats intermedis. És el reflex del desconcert.
El treballador de banca, de rostre conegut i nom anònim, diuen que és un home tranquil i assossegat, quasi incapaç de matar una mosca, que, veient la seqüència vandàlica d'unes persones de cara tapada i actitud violenta, va aixecar-se de la taula de treball, va agafar un pal que hi havia a terra i va enfrontar-se als brètols. Ni tan sols sap com ho va poder fer i ell mateix ha declarat que no ha estat conscient de la seva actitud fins que ha vist la reproducció de les fotografies. La seva reacció fou contra una actuació que no entén, quan ja està caient una de prou grossa com per tirar llenya a un foc que crema amb virulència.
Aquests dies, Barcelona i València han estat els escenaris de les grans manifestacions contra les retallades, intentant exercir un dret a vaga que forma part del joc democràtic. Dimecres passat, com darrerament comença a ser habitual, un grup d'incontrolats convertiren la protesta en un focus de vandalisme; unes actituds que fan molt de mal a la ciutat però que, també, desacrediten els motius de la protesta. És veritat que a les manifestacions, i sobretot en els centres més conflictius, no es notava cap protagonisme sindical ni es veien gaires banderes, quan dominava la pancarta de procedència indefinida i de convocatòria a la revolta. “Si us feu el suec, nosaltres farem el grec” o “No som de dretes ni d'esquerres, som de baix i anem pels de dalt”, són exemple dels lemes usats. I el ciutadà del carrer, com aquell treballador de banca, que pateix les retallades i l'esglai d'una inseguretat en el futur, creu que les protestes han d'anar seguides de propostes i no de destrosses. Cal estar amatents per no perdre la convivència ni el sentit de responsabilitat, abans que la ciutat, les moltes ciutats, es converteixin en territoris inhabitables.
