Les conquestes del castellà

Dijous passat Mike Hammer, secretari d'Estat adjunt del govern de Barack Obama, va fer una roda de premsa a Washington íntegrament en castellà. Era la primera vegada. N'informava divendres el corresponsal de La Vanguardia. Marc Bassets explicava que Hammer , de mare espanyola i que es va criar a diversos països de l'Amèrica llatina, ho va proposar a la seva cap, Hillary Clinton, a qui li va semblar “molt bona idea”.

Tampoc no és que fos un capritx personal de Hammer. El fet és que als Estats Units, segons l'últim cens, hi ha més de 50 milions de ciutadans d'origen llatinoamericà, que representen un 16,3 per cent de la població. O sigui, que també va ser una mostra de sensibilitat vers una part important de la població. També és cert, i així ho assenyala Bassets, que hi pot haver un rerefons electoralista en aquest fet. La mobilització de la població hispana va ser decisiva en l'elecció d'Obama a la presidència, i ara que s'estan fent les primàries republicanes per escollir el rival de l'actual president en les pròximes eleccions, els demòcrates fan aquest gest cap a la població hispana per anar fent bossa de vots.

Un cop dit tot això, és l'hora de dir que no ho he explicat per parlar de política sinó de llengua. Sempre que siguem prou innocents per creure que es pot parlar de llengua sense parlar de política, i més en aquest racó de món on vivim nosaltres. Ja m'entenen. Els he parlat de la roda de premsa en castellà del senyor Hammer per parlar de les sentències sobre la immersió lingüística a Catalunya. Per venir a dir, o a posar en evidència, com seria d'impossible que a Madrid algun dia un ministre convoqués una roda de premsa en català per sensibilitat amb bona part de la població (un percentatge similar al d'hispans als Estats Units) de l'Estat. Això sí, segur que els espanyols estan orgullosos d'aquesta conquesta en territori nord-americà.

Mentrestant, aquí els catalans estem raonablement satisfets perquè el TSJC no qüestiona de soca-rel la immersió lingüística en l'ensenyament. Però no podem negar que l'ofensiva anticatalana ha obert una altra escletxa, en aquest cas en la llengua. Va ser el Tribunal Constitucional. I aquí estem, mirant de no recular o de minimitzar els danys de cada reculada. Espanya està en la misèria econòmica. Però progressa en el seu imperialisme lingüístic.