Vivim en una democràcia?
mai com un sistema divers i plural,
que és el que és l'Estat espanyol
Aquesta és un pregunta que m'he formulat moltes vegades i, lamentant-ho molt, no tinc una resposta concloent. Jo començaria afirmant que ho és formalment, però tinc dubtes sobre si ho és efectivament.
La meva perspectiva És la d'un català que viu en un estat, Espanya, que en aquest sentit té, al meu parer, molts defectes, i més en el seu comportament respecte a una de les seves parts integrants, alhora un de les més significades per múltiples raons. Així Catalunya, històricament, sempre ha estat objecte d'una marcada reticència respecte a la seva identitat i a les singularitats històriques i culturals. Sovint les relacions són de rebuig. Un exemple convincent ens el dóna el tractament de la premsa de Madrid i, en el terreny esportiu, la seva actitud amb el FC Barcelona.
La Guerra Civil Espanyola n'és un exemple paradigmàtic: il·lustres historiadors, espanyols i estrangers, pensen que va esclatar precisament contra Catalunya, juntament amb realitats com la divisió de les classes socials, el rol de la religió, l'economia, les ideologies, els interessos. Els líders espanyols sempre han concebut Espanya com una unitat, amb una marcada tendència a la uniformitat, mai com un sistema divers i plural, que és el que és l'Estat espanyol. És a dir, amb una estructura força diversa des del punt de vista territorial, cultural, econòmic i polític, i amb acusades diferències de mentalitat.
Dissortadament, els grans partits polítics espanyols, el PSOE i el PP, tenen una evident tendència centralista, com ho hem pogut comprovar quan han governat, principalment en èpoques de majoria absoluta. De nou ho vivim amb el PP, amb una majoria absoluta aclaparadora, que és difícil d'entendre que s'hagi produït per la seva actitud d'oposició i obstruccionisme durant el darrer període de govern del PSOE, el qual, malgrat el suport que va tenir de la majoria dels partits catalans, va fer una política clarament anticatalana, i va imposar al PSC unes accions que només es poden qualificar d'inacceptables.
En el darrer article jo propugnava mirar de trobar un punt d'entesa entre espanyols i catalans tot i no estar gaire convençut de la seva viabilitat, malgrat que la considero cabdal. La molt greu crisi econòmica que estem vivint, i no tenim la més mínima idea de quant temps durarà, palesa la dificultat que té Catalunya en aquest sentit, amb la paradoxa que molts espanyols, gaudint d'una sòlida formació, s'adonen que som un motor econòmic indispensable.
Ara Per ara, la governabilitat democràtica està en una crisi greu, i ho seguirà estant. Per salvar aquesta situació, cal posar en pràctica una política basada en el respecte dels drets humans, de l'estat del benestar, del sistema polític, en què les eleccions siguin realment democràtiques i representatives, el sistema laboral sigui molt més just amb clara igualtat d'oportunitats per a tots els ciutadans, una política de sanitat més distributiva. Cal fer una referència especial al sistema educatiu, que per mi és essencial en aquest terreny.
I, naturalment, fer de manera que els espanyols, amb independència del seu origen, s'adonin que la bona convivència i el respecte mutu són dues condicions indefugibles.