No generar més incerteses
El preu de la gasolina ha tornat a marcar aquesta setmana preus rècord que han superat per al públic final els màxims històrics. Això genera incerteses i complicacions a molts sectors industrials i empresarials, i afecta les balances exteriors de molts estats amb una incidència directa amb els seus dèficits públics. Però la fluctuació del preu del cru i translació d'aquestes oscil·lacions a l'usuari habitual –transportistes i automobilistes– també fa trontollar les expectatives electorals del president dels Estats Units, Barack Obama. Enmig de la cursa per escollir el candidat republicà, la popularitat de l'actual president va a la baixa en la mateixa proporció que puja el preu del combustible. Una relació tan directa i uns efectes tan contundents fan impossible el dia d'avui preveure el que pugui passar quan se celebrin les presidencials nord-americanes a finals d'any.
La història es repeteix. S'ha citat infinitat de vegades la frase de James Carville, assessor de campanya de l'expresident Bill Clinton, quan a la campanya electoral del 1992 va voler centrar el debat en les qüestions que veritablement importen als ciutadans i va afirmar “és l'economia, estúpid”. Les qüestions econòmiques són massa sovint les que no som capaços d'entendre, però sabem que ens afecten, i les que realment no ens interessen fins que tenim la certesa que incideixen directament sobre els nostres interessos.
La incertesa sobre la profunditat i la durada de la crisi està convertint en un veritable exercici de supervivència la gestió del dia a dia, tant per a molts individus i famílies com també per als gestors de les institucions financeres o per als màxims responsables polítics. Es fa difícil impulsar línies d'actuació a llarg o mitjà termini per la impossibilitat d'adequar-se a una evolució que no es pot preveure amb les mínimes garanties d'encertar en els pronòstics. L'experiència ens demostra que, per exemple, es redacten pressupostos que s'aproven en un context diferent al que es van dissenyar i que no seran mai aplicables perquè la realitat evoluciona a un ritme trepidant i modifica els pressupòsits que s'havien previst.
La consciència d'haver entrat en un període convuls ha alimentat la necessitat d'un gir que ha facilitat l'alternança política en la gran majoria de governs que han hagut de passar per les urnes. Fins ara havien confiant cegament en la dinàmica positiva del canvi, que generava una espècie de fascinació màgica pròpia del que no pensa que les coses es poden tòrcer; però l'actual sensació d'anar a la deriva pot haver fet retornar el seu valor original a l'estabilitat. Evidentment, és una actitud que, en certa manera, ens ha tornat més conservadors.
A Catalunya les tres últimes eleccions han significat un tomb històric en el panorama polític amb la conseqüent alternança al govern de les principals institucions del país. Tot i això els resultats electorals no han donat com a conseqüència, en molts casos, majories absolutes que permetin governs forts. D'això se'n pot fer una lectura positiva, pel que significa de necessària pluralitat, però també una de menys optimista que posi de manifest que aquesta debilitat comporta un dèficit en la capacitat de prendre decisions i d'aplicar-les amb celeritat i fermesa. Per això, i per la sensació que la situació política ha entrat també en un coll d'ampolla similar a l'econòmica, s'escolten veus que recomanen una convocatòria anticipada dels comicis al Parlament. L'objectiu seria reforçar la posició del govern en la seva exigència d'un tracte fiscal més just i d'un pacte bilateral que reconegui l'especificitat catalana fora del marc comú de la LOFCA. Ningú no discuteix, ara per ara, que la situació és insostenible, però la convicció del govern que l'empara la raó i que l'impulsa la justícia, amb el suport majoritari de la ciutadania, no li hauria de fer perdre de vista que una mala decisió estratègica li pot malmetre els seus objectius tàctics.
Especular amb el calendari electoral té el risc evident que no se sap quina serà l'última notícia o les últimes dades, indicatius o previsions que poden incidir en l'ànim i les expectatives de l'electorat. Existeix el convenciment generalitzat que ben poca cosa es pot fer per incidir directament en tot això, però també que, si és molt difícil fer que les coses vagin millor, és molt fàcil provocar que empitjorin. Ja hi ha prou incerteses per generar-ne de noves i, en tot cas, cal valorar i explicar molt bé quins riscos ens volen fer assumir i si hi ha prevista una xarxa de seguretat. Ja es veu les dificultats que han d'afrontar fins i tot els que es presenten a les eleccions quan toquen.
