Un sofà a la riba
Gropada
d'intencions
Fa tot just una setmana escrivia sobre el català i sobre el precari equilibri en què ens movem en el món judicial. Ara, una sentència ens va a favor. Demà, n'hi haurà una altra que anirà en contra de la llengua. N'hi ha que parlen de blindatge, com si ja hagués passat la tempesta, i n'hi ha que contemplem el futur amb una certa sensació de la imminència d'una gropada que descarregarà sense misericòrdia. Avui hi torno. No pas per les declaracions d'una de les mares dels nens que van presentar el recurs, que va dir que es veia, a ella mateixa, com una víctima semblant als negres americans en l'època en què el racisme legal impedia la llibertat de les persones. Ho podria fer, perquè la comparació és destralera i, en el fons, descriu una idea demagògica de l'alçada d'un campanar: la preponderància dels drets humans per damunt de la legislació vigent en un estat. Ho podria fer perquè no parlem d'això. Parlem de política. No pas de drets individuals o col·lectius, d'una falsa i suposada “superioritat” que impedeix la vida normal de segons qui. Parlem, i és per això que reincideixo, del que esmenta August Rafanell, professor de la Universitat de Girona, en el llibre que acaba de publicar, Notícies d'abans-d'ahir. Diu Rafanell que “sense l'actual model d'immersió no es pot salvar la llengua, cosa que saben perfectament els que han impugnat aquest sistema”. I torno a parlar del tema que ens ocupa perquè la portada d'ahir d'un diari madrileny ens il·lustra sense cap subtilesa sobre la maniobra. És un diari que es coneix per les tres primeres lletres de l'abecedari i que, ahir, va jugar amb una altra lletra, una eñe, que és símbol internacional de l'espanyol. Sobre una ena que ocupava tota la portada, amb els colors de la bandera (groc sobre fons vermell), dos esforçats ciutadans (unes siluetes en negre) col·locaven el bigoti que senyorejava sobre aquesta ena i la convertia en eñe. La informació de l'interior era el menys important, una altra intoxicació. El que convé ressaltar és la demostració de força, la voluntat d'imposar i la rotunda manifestació a favor del perill, segons ells, que amenaça la llengua de l'Estat. Amb Catalunya, deien, “tenemos un problema”. I els problemes se solucionen. És un avís per a navegants. No és una notícia sinó una declaració d'intencions i allò que ara en diuen un full de ruta. La gropada que s'acosta.