El mapa del temps a la portada

Les portades dels diaris a vegades són com mapes del temps. Més que aparadors de notícies. A vegades, una portada et diu no el que ha passat sinó el que vindrà. Ha passat aquesta setmana, amb la famosa portada de l'ABC de dijous passat i la rèplica que va fer aquest diari l'endemà. La portada del diari madrileny era meteorologia preventiva, la previsió perquè ja veuen a venir la proposta de pacte fiscal que vol impulsar el govern d'Artur Mas. Tenemos un problema, deia la portada. Però la previsió provenia del Centro Meteorológico Nacional. No és que el director de l'ABC hagués sortit a la finestra per mirar al cel. No, la dreta dura espanyola no fa les coses així. No hi havia cap casualitat, no era cap estirabot, aquell Tenemos un problema. Era la previsió exacta del temps que ve. És la vella tàctica de sempre de la dreta. L'esquerra que representa el PSOE és més hipòcrita amb Catalunya: diuen una cosa i fan el de sempre, el mateix que la dreta. La dreta és menys sibil·lina i més contundent. És capaç de dir que qui s'ha radicalitzat i qui ataca l'Estat i la llengua i tot el que és espanyol és Catalunya. I que s'ho creguin fins i tot ells mateixos. Ja no diguem la massa. D'aquesta manera ja no cal que ningú tingui la temptació de preguntar-se si el que demana Catalunya és de justícia, perquè el que fa Catalunya no només és demanar, sinó atacar Espanya. El problema, doncs, és que el temps que anuncien és el que farà amb el pacte fiscal, i si no també. La proposta de pacte fiscal els servirà tan sols de cortina de fum per fer el que volen fer. Diguem-ne recentralització, diguem-ne aprofundiment en l'espoli de Catalunya.

La portada d'aquest diari l'endemà de la de l'ABC no era cap previsió meteorològica. Era la pura descripció del temps que fa a Catalunya. Era el mapa del temps actual. Res a veure. En termes meteorològics, una portada parlava del temps a Sibèria i l'altra, a Austràlia, per buscar dos punts que puguin explicar l'allunyament d'uns i altres. No sé a vostès, però a mi em fa l'efecte que la distància és tan gran que no em va semblar ni tan sols que hi hagués una confrontació d'arguments, sinó punts de vista irreconciliables. I que el que feia aquest diari no era tant plantejar el problema, sinó apuntar la solució. Per això espero properament la portada que permeti dir: Tenim la solució. Aquell dia segur que farà sol.