Ja som independents

M'agradaria fer una proposta ben senzilla als meus conciutadans. Durant una setmana, o potser només un dia, deseu al calaix les paraules Catalunya, Espanya, independència, cultura, i no empreu l'adjectiu català. Només invoco un silenci de set dies; de vint-i-quatre hores, si ho voleu. Goso únicament plantejar la senzilla temeritat de negar el so a uns conceptes masegats que demanen repòs. Podríem aprofitar l'amnistia de mots per deixar de competir a veure qui gargoteja la portada més provocativa, per reposar l'exhibició de fulls de ruta, powerpoints clarividents, i hashtags enginyosos amb fórmules infal·libles per assolir la llibertat nacional. Podríem deixar de cantar orgulls suats a la llengua per passar a llegir massivament El romanço d'Anna Tirant de l'amic Josep Pedrals; o El Talent, de Jordi Nopca. Potser només és un somni, però seria bonic veure molts ardits patriotes descansant al llit, per uns instants, mentre escolten els Sis sonets per a violí i piano d'Eduard Toldrà. Ara que ja hem omplert de valents el Palau Sant Jordi, no creieu que podríem rebentar els murs del Círcol Maldà? No seríem capaços d'ordir un complot perquè Pep Tossar hi interpreti Tots aquest dois a perpetuïtat? Ho demano als directors de diaris i ràdios del país: proveu d'omplir l'espai que dediqueu a Isabel San Sebastián i el seu vascuence amb assumptes tan insubstancials com els llibres de Francesc Canosa o de Raül Garrigasait, que amb tanta generositat ens regala el nostre heroi Quim Torra. Per què no girem el cap a La Razón (diari d'accionariat català, per cert) i escoltem una estona què canten de nou en Quico, en Toti o el nostre gran Quimi? Perquè potser, de sobte, veurem que ens hem passat la vida mastegant mots buits. Qui sap si no descobrirem, al seu torn, que som molt més ignorants del que crèiem, però també molt més lliures i desvetllats del que ens pensàvem. Potser si deixéssim descansar aquests mots desemmascararíem també els mercenaris de la nació que ens han monopolitzat el diccionari. En silenci, durant uns dies, potser veuríem que –malgrat nosaltres– ja som independents.