Un museu de futur

Què és avui el món rural? No és altra cosa que una ciutat menys densa. Ho va dir el professor lleidatà Ignasi Aldomà als membres de la Secció de Filosofia i Ciències de l'Institut d'Estudis Catalans que el mes passat visitàrem el Museu de la Vida Rural, fundat per Lluís Carulla a l'Espluga de Francolí i dirigit per Ramon Rosich.

És un museu exemplar i encoratjador. Dóna pautes per fer front a l'actual desgavell financer –i sobretot ètic i moral– que anomenem crisi. Per aquesta raó presta especial atenció a fer entenedors tant el passat de la pagesia com els reptes d'un futur que cal bastir regenerant els valors de l'esforç intel·ligent, l'estalvi solidari i la resistència esperançada. La paraula museu potser no li escau. Són uns tres mil metres quadrats que converteixen aquell espai en un dels centres de divulgació natural i formació experimental més moderns de Catalunya. Bona part de les instal·lacions estan orientades a atreure el jovent, sobretot els més petits, cap al coneixement de la força de l'enginy i del treball.

Dos veterans intel·lectuals francesos, Stéphane Hessel i Edgar Morin, han fet crides per remoure la consciència social. Propugnen rehumanitzar les ciutats i revitalitzar la ruralitat per tal d'obrir portes al que qualifiquen de vida bona. Apel·len a la necessitat de reviscolar la cultura dels forns de pa, els cafès, l'escola propera, la circulació amansida i el transport comunitari. Són propostes de progrés solidari i confiança en les persones. De potenciació de la natura com a gaudi estètic i d'equilibri mental. Seria injust amagar als joves que hi ha vida més enllà d'internet.

El Museu de la Vida Rural visualitza els ensenyaments de la vella saviesa camperola que ha assegurat avenços en la millora del treball al servei de l'alimentació i la salut. Els missatges que arriben del passat rural, basats en el creixement personal enfront de l'apatia i la resignació, fan de la visita a l'Espluga una lliçó encoratjadora per un canvi autèntic i profund.