Filferro

Hi ha estampes que passen rabent, baixen en una estació i en perds el rastre. Perfils que caminen sobre un filferro i els pot fer caure a una banda o a l'altra. L'altre dia una noia que va acabar baixant a la Sagrera sortia d'un centre de menors. “Home, necessitaves un petit escarment però això que te n'hagin tret emmanillada...”, li deia la germana, que l'havia anat a buscar. I amb verb vast la sermonejava: “Però no et tornis a barallar, eh? Quan et diguin alguna cosa, te'n vas.” La noia anunciava la festa que es regalaria: “Per celebrar la meva llibertat. Però no beuré gaire, només ballar, estar amb els amics...”.

Un altre dia dos expresidiaris es posaven al dia de la seva situació, anant cap a Vic. L'un estava en tercer grau. L'altre, net; també de drogues. L'un reconeixia haver “descarrilat” una mica en el permís de cap de setmana. “Què t'has fotut, chispita?”, li preguntava el que li feia de conseller responsable: “Jo ho vaig passar malament, en el sentit d'estar tancat, la meva filla tenia dos anys, de vegades no ho penses i t'emboliques.” S'acomiaden –“No facis el boig”–, es tanca el teló i el que està net s'adreça a un viatger que té al costat, que és com dir que els parla i fita directament a vostès: “No som mala gent, només som una mica entremaliats.” Senten por? Aparten la vista?

El jove pistoler que ha sembrat el terror a Tolosa de Llenguadoc diuen els veïns el que sempre han de dir els veïns, que el tenien per un noi normal. Fins que es va apuntar al gihadisme, una excusa com una altra, sembla, per a qui camina sobre el filferro, en un moment en què s'acreix la desconfiança envers el del costat, l'odi a l'altre i en què les xarxes i vincles es van estovant. Baixes a la teva estació amb la recança de si mai tornaràs a veure aquells personatges. Per la tele.

@aballbona