La llengua de lectura
Llegir és un luxe i un privilegi. Llegir és la tercera en grau de dificultat de les quatre habilitats lingüístiques bàsiques que podem adquirir els humans. El llarg camí de la història de la lectura, juntament amb el laboriós aprenentatge personal de l'acte de llegir, ens habilita per a una funció suprema, la interpretació de les escriptures. Això sí, només les escrites en una determinada llengua. L'alfabetització ens fa lectors potencials d'una llengua.
Ara que torna la festa del llibre i de la rosa que el gloriós sant Jordi ens concedeix cada 23 d'abril, em pregunto un any més quines escriptures i quina llengua de lectura preferim i usem els catalans i catalanes. En el procés històric de recuperació de les llibertats i drets bàsics de la nació, de la llengua i la cultura catalanes, és saludable que en ocasions com aquesta ens interroguem sobre les nostres pràctiques de lectura. Unes pràctiques que, si bé són fruit de decisions personals molt íntimes, també aporten informació valuosa sobre l'estat general de la llengua.
Quina és la situació actual de la lectura en català respecte del castellà a Catalunya? En la dinàmica actual de circulació de l'escriptura i per tant de les oportunitats de lectura per als usuaris d'una llengua, em sembla que hi ha tres àmbits principals a valorar: el llibre, la premsa i internet.
Les dades globals més recents que he pogut consultar sobre lectura de llibres corresponen al 2010 i procedeixen de les enquestes del Baròmetre de la Comunicació i la Cultura. Segons l'estudi, de la població major de 14 anys declaren llegir (un o més llibres l'any) un 58,7 per cent, i d'aquests entorn d'un 25 ho fan en català, un 70 en espanyol i un 5 en altres llengües. Mentre els hàbits de lectura dels catalanoparlants són bilingües (48 per cent català, 50 castellà), els dels castellanoparlants són pràcticament monolingües (només un 10 per cent llegeixen en català).
A la premsa, la lectura en català, segons el mateix Baròmetre, no sols ha fet un salt notable –els lectors habituals són un milió, contra els gairebé 2,5 milions en espanyol–, sinó que la tendència sembla afavorir-ne un augment progressiu. Els tres diaris amb doble versió, editats abans només en castellà, venen bé la versió catalana i això podria estimular la doble versió dels esportius i comarcals que encara no la publiquen.
A internet, les pràctiques de lectura en català són un continent per explorar. Per desgràcia no disposem de dades precises sobre la llengua habitual d'ús a Catalunya quan la lectura es fa en pantalla accedint a internet i els seus diversos serveis a través dels múltiples dispositius d'accés (ordinadors, tablets, mòbils, etcètera). Tenim dades dels usuaris únics de portals i pàgines web en català, però són insuficients per avaluar-ne els hàbits de lectura segons llengua.
Les pràctiques de lectura en català han format part i encara conformen avui a Catalunya –i als altres països de parla catalana– un autèntic camp de batalla entre llengües en presència. Els que patírem l'escola del franquisme recordem com vam veure'ns forçats, si volíem aprendre a llegir en català, a fer-ho fora de l'escola. Avui hem avançat molt: el model d'escolarització a Catalunya obliga a saber llegir en la llengua pròpia. Ara bé, a fora de l'aula les autoritats de l'Estat i els mercats de l'espanyol procuren que la lectura en català no superi els límits de la reserva.
El llibre resistirà, la premsa en paper encara té anys de vida i internet ho textualitza tot. Però, sigui quin sigui l'estat de l'art dels textos, mentre els hàbits lectors en català a Catalunya no siguin majoritaris, aquest país estarà lluny de ser un país modern i normal. Per ara, llegir en català és encara un acte d'afirmació de la identitat, més enllà dels interessos instrumentals concrets de l'acte de lectura.
