Tardes lleugeres

“Quan tinc ganes de somriure una mica, perquè siguin més lleugeres les tardes, llegeixo les primeres novel·les de Morley.” És la recomanació d'Eugene O'Neill que apareix a la contraportada de La librería ambulante. És una frase senzilla, que segurament l'editorial no hauria rescatat si no fos d'un premi Nobel, és cert, però no la passeu per alt tan de pressa. Torneu-hi: ganes de somriure una mica, fer més lleugeres les tardes. No es tracta pas de dos objectius fàcils d'assolir, en els temps que corren! Val la pena, doncs, de saber qui és aquest Morley –confesso la meva ignorància– que pot proporcionar-nos aquesta píndola de benestar, no? I resulta que Christopher Morley és un dels periodistes més prestigiosos d'Amèrica a la primera meitat del segle XX. El qualifiquen d'intel·ligent i culte, amb un refinat sentit de l'humor amb reminiscències britàniques –va estudiar a Oxford–, el comparen amb Noel Coward i detecten en la seva literatura el rastre del seu gran mestre, Mark Twain. I dit tot això, després d'haver llegit la seva primera novel·la, La librería ambulante, torno a les paraules d'Eugene O'Neill i les confirmo. És una novel·la que convida a dibuixar somriures, de vegades fins i tot a eixamplar-los, i que fa més lleugeres les tardes, i més confortables, a mig camí entre la ingenuïtat i la ironia, un estat ideal, difícil d'enxampar i que es manté amb la lectura fins al final. La librería ambulante és una història d'amor amb uns protagonistes gens romàntics, un elogi de la literatura sense ni un gram de pedanteria ni d'esnobisme. Tot ras i curt, senzill, podríem dir... clar i català. Algunes reflexions de mostra: “Sempre m'ha fet la impressió que és millor llegir un bon llibre que escriure'n un de dolent i pobre. I he barrejat tantes lectures al llarg de la meva vida que la meva ment és plena d'ecos i de veus d'homes millors que jo.” O bé: “L'home que s'ha establert en un lloc anhela la vida del rodamón. L'home que viatja es deleix per tenir una llar. Que bèstia que és l'inconformisme! Totes les grans coses de la vida van ser fetes per gent que no estava conforme.” I la meva preferida: “Un home pot ser un gandul en tota la resta mentre faci una sola cosa amb tota la cura possible.” Feu-me cas, si voleu somriure i fer més lleugera la tarda, no us deixeu perdre La librería ambulante, de Morley (Editorial Periférica).