opinió
Retallades!
Vistes les mesures financeres, restrictives, preses pel govern en diversos fronts, s'endevina que hi ha desconcert a l'hora de decidir quant, què i on s'ha de retallar. És ben cert que ha de ser molt difícil i sovint generador de tota mena de dubtes. Aquests, a l'hora de prendre decisions transcendents, fa molt que van ser tipificats per la psiquiatria. Els originen la manca d'intel·ligència, la inseguretat i la ignorància, i junts donen lloc a la temuda i destructiva ineptitud. No atraparem Europa si no es prenen mesures severes de control de qualitat dels presumptes governants, tal com es fa amb els aliments i les begudes.
En els vivers de governants —parlaments autonòmics, Congrés, Senat, col·legi d'advocats de l'Estat i direcció dels partits i parents—, no hi ha suficients alevins amb preparació intel·lectual, tècnica i moral per fer el salt als governs. No n'hi ha prou de parlar bé i engegar crítiques destructives a tot el que proposa el grup polític que governa. D'opcions alternatives creatives, se'n senten ben poques. Els pensadors d'arxiu —tots els grups en tenen— fan de boca i bolígraf de bona part de parlamentaris i governants. Els tràmits d'una nova llei, els governs els passen amb rapidesa. Difícilment s'aprofita res aportat per l'oposició. “Que es foti aquest cabró!”, és una expressió molt sentida. El que es fot, però, és el país. Hom recorda el tripartit, amb el suport de Zapatero i els seus. El seu treball per empitjorar la situació financera de l'Estat i de Catalunya en particular, va ser notable. No és possible fer-ho pitjor. En remenar-ho, surten els raves a manats.
El president Rajoy —mirant Merkel— anuncia retallades a Sanitat i Educació de 10.000 milions d'euros. Si la sanitat funciona bé, “deixi-la, home, deixi-la!”L'educació és la menys valorada i així anem a la cua d'Europa. Si de cas, augmenti el pressupost: 5.889 milions d'euros són poc per a un país en què la cultura ha format part important de la seva història. D'altra banda, no ha considerat que sense exèrcit no passa res? Què fan els tancs, els caces de combat, els míssils, les fragates, els canons i la resta d'armes? Defensar-nos? De què? De qui? Sols la vila de Salt amb un exèrcit popular multinacional ens podria envair. Amb pals de baieta per a la tropa, espases de fusta per a l'oficialitat i un cavall de cartó amb rodes per al cap es pot armar una força de jubilats. “I els manaies?”, em diuen. I ara! No parlo de folklore, sinó d'una exemplar força cívica de futur. President, deixi Sanitat i Educació i faci història i reparteixi els 7.156 milions de Defensa. La Seguretat Social, amb 124.397 milions de despeses i ingressos semblants, s'hauria de raspallar a fons. La meva dona, experta —cisava la pròpia compra i adquiria penjolls—, m'ha dit: “Amb el marro que hi deu haver, trec 10.000 milions de la S.S. en un no res!” Rotunda, ella. En realitat són 250.000 milions els que mouen. La contrària té raó!
