Opinió

El lleure creatiu com a deures

Els nostres nois i noies d'educació primària al segle XXI saben llegir i escriure, però potser els manquen estímuls i també creativitat, que han de venir dels models educatius renovats

“Un poble que no sap lle­gir ni escriure és un poble fàcil­ment mani­pu­la­ble”, deia el coman­dant Ernesto Che Gue­vara. I sabem que tot­hom ha de tenir les matei­xes opor­tu­ni­tats, i això és el que diuen els polítics, fins i tot el Par­tit Popu­lar de cara a la gale­ria. Però també sabem que ens enga­nyen, que rere cada decla­ració davant dels mit­jans públics ens escap­cen les pròpies lli­ber­tats com a per­so­nes i com a soci­e­tat.

El 26 de març, la prin­ci­pal fede­ració d'asso­ci­a­ci­ons de pares i l'Ins­ti­tut Coo­pe­ra­tiu de l'Escola Moderna de l'Estat francès van decre­tar quinze dies de vaga de deu­res, perquè els con­si­de­ren inútils i repro­duc­tors de les desi­gual­tats soci­als. Pares que rela­ten l'angoixa que patei­xen els fills d'edu­cació primària i també els pares matei­xos en el seu rol a cavall entre pro­fes­sor de matemàtiques i poli­cia esco­lar. Un 59% de fran­ce­sos con­si­de­ren un tur­ment l'estona dels deu­res. Hi ha un argu­ment de pes com és la igual­tat d'opor­tu­ni­tats: les famílies més adi­ne­ra­des poden des­ti­nar recur­sos a con­trac­tar edu­ca­dors par­ti­cu­lars, men­tre que els nens de famílies més humils han de con­for­mar-se amb les escas­ses apti­tuds pedagògiques dels pares.

Recordo de petit el gran suplici de fer els deu­res a casa: llar­gues esto­nes de diu­menge a la tarda pre­pa­rant exer­ci­cis de matemàtiques avor­ridíssims quan el que m'agra­dava real­ment era fer l'índio pels escam­pats del poble, anar amb bici­cleta, jugar a fut­bol, és a dir, com­par­tir les hores d'esbarjo amb els amics, que era una manera també molt impor­tant d'edu­car-nos, l'edu­cació en el lleure, i sense moni­tors, hi posàvem ima­gi­nació, ens orga­nitzàvem, formàvem equips, anàvem a caçar cap­gros­sos, criàvem cucs de seda…, fèiem exer­ci­cis pràctics de mates o de ciències natu­rals, que era una manera de pre­pa­rar-nos com a futurs direc­tius o tècnics espe­ci­a­lis­tes en els camps de les ciències o les lle­tres.

La rebel·lió pro­mo­guda a França és un toc d'alerta que es pot gene­ra­lit­zar a altres països, i també a Cata­lu­nya. No posar deu­res als nens de primària, però, implica més com­pli­ci­tat fami­liar: que la mai­nada no s'esti­gui tan­cada a casa jugant amb la play o mirant la tele, que real­ment facin autèntica vida edu­ca­tiva també fora de l'escola: parar i des­pa­rar taula, començar a apren­dre a cui­nar, con­ver­sar, coses tan bàsiques que a vega­des de tan òbvies obli­dem. I si volem edu­car en la igual­tat d'opor­tu­ni­tats, ales­ho­res cal que els res­pon­sa­bles de l'edu­cació refor­mu­lin pro­gra­mes de reforç des­ti­nats als alum­nes amb més man­can­ces d'apre­nen­tatge, pre­ci­sa­ment per evi­tar el mala­no­me­nat “fracàs esco­lar”.

Un poble que no sap lle­gir ni escriure cer­ta­ment és un poble fàcil d'enga­nyar, i l'admi­nis­tració, el govern i tota la soci­e­tat tenim el deure i la res­pon­sa­bi­li­tat d'evi­tar-ho, i tenim recur­sos pro­pis a l'abast per fer-hi un gir de 180 graus. Només ens cal l'acti­tud voca­ci­o­nal impres­cin­di­ble perquè puguem gau­dir d'una edu­cació justa, amb les matei­xes opor­tu­ni­tats. Els nos­tres nois i noies d'edu­cació primària al segle XXI saben lle­gir i escriure, però pot­ser els man­quen estímuls i també cre­a­ti­vi­tat, que han de venir dels models edu­ca­tius reno­vats que hem de pro­moure, sense els quals les famílies més febles, més vul­ne­ra­bles, pati­ran més encara els embats ine­lu­di­bles d'aquesta crisi. Una crisi que hem de recon­ver­tir en opor­tu­ni­tats per com­ba­tre tan­tes desi­gual­tats i viure en un món més just i soli­dari.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.