Sant Jordi a Guadalajara
Inspirada per la tradicional celebració catalana de Sant Jordi, l'any 1995 la Unesco va declarar formalment el 23 d'abril com el Dia Mundial del Llibre, la qual cosa ens va anar d'allò més bé a Guadalajara per decidir, l'any 2002, començar tímidament a celebrar també nosaltres el dia del llibre amb diverses activitats especials. L'avinentesa era que aleshores ja era pràcticament un fet que s'havia pogut resistir a la ferotge embranzida del govern espanyol per impedir que l'any 2004 Catalunya fos el país convidat d'honor a la XVIII Fira Internacional del Llibre (FIL) de la nostra ciutat.
El primer Sant Jordi a Guadalajara va ser poca cosa més que una vela, però ja va fer un cert goig en aquell carrer, ja aleshores tancat a la circulació d'automòbils, que flanqueja l'edifici del rectorat. A banda de tres o quatre parades de llibres publicats per la Universitat de Guadalajara, que fou la que organitzà l'acte, de la mateixa manera que ha estat sempre la responsable de la FIL, es decidí llegir un llibre sencer elegit pel sufragi de tothom qui volgués votar. S'hi van convocar intel·lectuals distingits que, a més a més, sabessin llegir i, durant prop de vuit hores, van anar rellevant-se amb molta fluïdesa fins que s'arribà a la darrera pàgina. Mentrestant, hi havia persones que escoltaven, altres que feien safareig i algú que fins i tot comprava llibres.
Fet el balanç d'aquella jornada, es decidí repetir-ho l'any següent, i després l'altre, i l'altre, fins que s'ha arribat al dia d'avui, en què l'espectacle ja fa certa patxoca; doncs, a banda que les parades ja són moltes, simultàniament es realitzen activitats semblants a diverses ciutats de l'Estat de Jalisco i a moltes altres dependències de la Universitat. A més a més, ja fa un parell o tres d'anys que es retransmet tot per ràdio i les empreses de televisió li fan molt i molt de cas.
som Lluny del fenomen català, no cal dir-ho, però anem fent...
Precisament en aquell carrer, l'any 2004, quan es va inaugurar la FIL catalana, just on desemboca a l'avinguda més important de la ciutat, s'hi va instal·lar una estàtua de Sant Jordi del famós Josep Llimona, i el nom es va canviar per Rambla de Catalunya, encara que és tan curt que més aviat hauria de dir-se doll. Sigui com sigui, no deixa de produir-nos una certa satisfacció a tots aquells que tenim alguna cosa a veure amb Catalunya.
Per cert, que no han mancat alguns suggeriments, tímids, això sí, per part de l'ambaixada d'un determinat país europeu i peninsular perquè se li canviés el nom. Crec que si fa vuit anys vàrem resistir a les canonades contra el fet que Catalunya fos el país homenatjat, ara per ara no tindrem cap problema per resistir a aquest atac que, de moment, no passa d'unes quantes pedretes. De tota manera, hom es pregunta què caldria fer perquè ens deixessin en pau.
Aquest any, la novel·la guanyadora ha estat Dràcula, de Bram Stoker, que es publicà per primer cop fa 115 anys, quinze abans de la mort del seu autor. Ha estat la preferida per molt poc a Grans esperances, de Charles Dickens, nascut fa dos-cents anys. Es calcula que la marató durarà onze hores, tot i que els relleus s'organitzen molt bé per assegurar-ne la continuïtat i l'agilitat. Finalment, enguany hi haurà dues novetats: es regalarà a cada assistent un exemplar del llibre elegit i una rosa. Sona?
