El Petit Príncep, l'elefant i el rei

Aquests dies m'he recordat molt d'El Petit Príncep, aquella faula que vaig llegir essent molt petita i a la qual he tornat moltes vegades, potser per rellegir-la amb una certa distància, en ocasions descobrint-hi missatges nous, de vegades emocionant-me o trobant-la un pèl cursi. Però sempre hi torno. I ara hi he tornat perquè, tot d'una, he recordat que en el conte de Saint-Exupéry hi surten un elefant i un rei. L'he rellegit per veure si el savi aviador encara em tenia reservada alguna sorpresa, alguna clau per interpretar aquest moment que estem vivint i del qual, n'estic segura, parlaran els llibres d'història.

Comencem per l'episodi de l'elefant. Us el recordo: l'aviador que ha tingut pana al desert té una trobada sorprenent amb un nen de veu dolça que li demana: “Dibuixa'm un xai.” Com que l'aviador no sap com posar-s'hi, per dibuixar un xai, opta per un truc que li ha servit altres vegades i dibuixa una serp amb un gran bony a dins. El nen protesta: no vull una boa, que és perillosa, ni vull l'elefant que té a dins, que no m'hi cabria a casa. I insisteix: vull que em dibuixis un xai. Per què hi veu un elefant, el Petit Príncep, en el bony que deforma el cos llargarut de la serp? Té intuïció, no es deixa enredar, no renuncia a allò que vol. He anat aleshores al passatge on el Petit Príncep coneix un rei. Ja d'entrada: el Petit Príncep vol seure però no té lloc perquè el planeta del rei està tot ocupat pel mantell d'ermini del monarca. I com descriu Saint-Exupéry el rei? “Per sobre de tot volia que se li respectes l'autoritat. No tolerava la desobediència. Era un monarca absolut. Però, com que era molt bo, donava ordres raonables.”

Fins i tot admet el monarca: “Si jo ordenava a un general que volés d'una flor a l'altra com si fos una papallona, o que escrivís una tragèdia, o que es transformés en ocell marí, i el general no executava l'ordre rebuda, ¿qui en tindria la culpa, ell o jo?” I encara: “L'autoritat reposa, en primer lloc, sobre la raó. Si ordenes al teu poble que vagi a llançar-se a mar, farà la revolució.”

El Petit Príncep decideix abandonar el rei i el rei s'hi resisteix, fins i tot li ofereix fer-lo ambaixador, per convèncer-lo. Però el noi marxa, tot reflexionant: “Les persones grans són molt estranyes.”