Sant Jordi

Si no l'erro, que la puc errar, el nom ve de pagès, home de la terra. Però, vés a saber com, les manasses de l'home de l'aixada es tornaven fines com pertoca a un cavaller.

Si, de cert, venia de pagesos, havia sortit d'allà a la Capadòcia, que va donar tres sants d'allò més saviassos i teòlegs. Basili, el seu germà Gregori i el seu amic Gregori, tots tres bisbes de l'Orient, amb ulls bizantins, esbatanats.

D'ulls esbatanats és un sant Jordi en el fresc d'un monestir a Mistra, ara a ruïnes, però amb silenci d'imperi colgat en segles vells. Té uns ulls esbatanats de místic, però és home d'espasa sense cavall.

Cavalcant-ne un de blanc, ha fet el tomb per Europa. Passats per Oxford a Anglaterra, guerrer de mà menuda a Gènova i gloriós, descavalcat a Florència. I amb poca ganya d'almogàver a ca la Generalitat.

Cavalcant com cal a Montblanc, on diuen que va matar el drac salvant una princesa. D'aquesta feta algú diu que a la punta de la llança amb la sang de la ferota en va brotar una rosa. I la princesa, que en sabia molt de lletres, va fer present d'un llibre al cavaller, que, si no l'erro, li costava de llegir.

Sigui com sigui, tal dia com el que toca, les ciutats, amb el cap i casal, fan festa de rosa i llibre.

Mala cosa anar contra els temps, però m'esborrona pensar que, en comptes de llibre, la princesa faci present al cavaller d'un d'aquests fòtils que fan pampallugues de lletres i, a cops de botó, pots saber qui era el Priscil·lià.

No sabeu pas qui era aquest paio, però us ho asseguro, teclejant us farà bullir el cap. Si l'encerteu de protestants sabreu que, just a finals del segle IV, era ja un luterà, si us enveta la catòlica era un gallec amb més esperons que el Fraga. Però, llegint-ho en un llibre, sabreu que fou un buscabregues que les va acabar escapçat per ordre d'un emperador d'aquells que, a Treveris, tenia poc d'imperial.

Déu ens ajudi a salvar el senderi enfitats i amb mal de ventre per mal pair lletres a llampecs. I que Déu ens conservi el llibre. Altrament aquest món perilla de ser una xefla d'analfabets que saben llegir.