El futur dels petits municipis
Aquesta setmana, a València, s'ha reunit un bon grup de representants dels petits municipis de l'Estat per debatre una estratègia comuna davant la comentada i actualitzada idea de fusió de petits pobles en unitats municipals més grans. La crisi hi condueix, tot i que es preveu un enfrontament considerable entre la sensibilitat identitària dels nuclis afectats i la visió administrativa i financera de la gestió general del país. El futur apunta cap una nova estructura municipal però els pobles afectats es disposen a defensar la independència amb dents i ungles.
A Catalunya existeixen més de 1.500 poblacions, associades en 947 municipis, dels quals 26 tenen menys de 100 habitants i uns altres 479 estan entre 100 i 1.000 residents. Més de la meitat dels ajuntaments catalans tenen, per tant, menys de 1.000 persones censades. Sant Jaume de Frontanyà i Gisclareny són els municipis amb menys habitants del Principat: cadascun voreja la trentena de residents. El despoblament de l'interior del país, els processos migratoris i la centralitat dels grans nuclis urbans han anat modificant la geografia humana, fins a arribar a una situació que exigeix una reforma a molt curt termini.
El darrer govern de Jordi Pujol ja es plantejà al seu moment una reforma municipal, tot encarregant a l'equip de Miquel Roca una proposta de divisió municipal. El projecte Roca, presentat l'any 2000, va plantejar la desaparició de tots els municipis amb censos inferiors als 250 habitants, refosos en els territoris veïns, amb els ajustos necessaris. Els 945 municipis d'aleshores passaven a 758, amb tot l'estalvi humà i econòmic que això podia comportar. A l'hora de la veritat, les pressions d'alguns ajuntaments destinats a desaparèixer i els interessos polítics dels majoritaris vam fer hivernar la proposta. Talment, modificar els límits municipals no és res nou. El segle XIX s'inicià amb 2.078 municipis catalans, i al començament del XX s'havien convertit en 1.074. Als anys seixanta es van produir els darrers ajustos, que van deixar la llista en 934, i des del nou període democràtic aquesta quantitat s'ha vist incrementada de 13 noves unitats municipals.
Ara, mantenir el llistat de 947 és un luxe difícil de justificar. En un època de retallades brutals, caldrà considerar la coherència que significa eliminar algunes entitats municipals i fer-ho amb la valentia necessària.
