Xaiets i escórpores

Després d'haver vist, aquest dimarts, el primer capítol del nou programa de TV3 Terreny personal em sento empesa a tornar a escriure allò que ja he escrit algunes vegades els últims mesos: em sento privilegiada per tenir una televisió pública com la que tenim i em fa autèntica basarda la perspectiva d'haver de renunciar-hi. El departament de Nous Formats ens té molt ben acostumats i aquesta vegada ha tornat a encertar-la. En el tema –la vinculació al territori–, en el to –entre literari i planer–, en una combinació acuradíssima d'imatge i contingut. El capítol que el programa ha dedicat a l'Empordanet ens ha delectat amb un paisatge que de vegades enlluerna, de vegades sedueix, de vegades simplement acompanya, però també ens ha convidat sàviament a reflexionar sobre diverses qüestions que ens afecten de ple: com som? O millor dit: com ens hem tornat? Com és que ens hem allunyat de les coses senzilles? Som a temps de tornar-hi? Podem fer el viatge de tornada amb certa comoditat o ens hi veurem obligats perquè les circumstàncies ens hi faran tornar a empentes i rodolons? El Carlos –pagès i pastor– i el Joan –pescador– ens han interpel·lat mentre es dediquen als xaiets i a les escórpores amb una passió convençuda que ja voldríem tots per als nostres respectius oficis. Després, l'Eulàlia –que ha triat l'Empordanet per viure l'última etapa de la seva vida– i l'Albert –quarta generació d'una família d'arrossaires de Pals– ens han proposat rumiar sobre la importància del lloc on vivim, fins a quin punt l'escenari de la nostra vida la determina? Tots dos han aportat arguments –ella més racionals, ell més sentimentals– i han coincidit a reclamar un respecte més gran per a aquest paisatge que estimen. Després d'hores en remull, amb l'esquena vinclada i suportant el vent o el sol o el fred, l'Albert Grassot ens mirava i, amb un somriure ample, ens explicava el secret de la seva felicitat: “Hi ha la família, la feina i el meu paisatge. I jo ho tinc tot tancat en un cercle: què més puc demanar?” Vaig acabar de veure Terreny personal amb una barreja d'emoció, enveja i admiració i delint-me per veure'n més capítols. N'hi ha un dedicat a Santa Coloma de Gramenet que promet moments tan o més intensos que els d'aquest paradís que coneixem com Empordanet.