Sísif i Catalunya

El mite grec de Sísif fa referència al càstig que sofrí el rei de Corint per les seves terribles malifetes. Des de l'avarícia i el mentir fins arribar a matar, de tot això que sigui condemnat a no morir mai. Eternament lligat a un destí insalvable, a haver d'arrossegar una pedra fins dalt de la muntanya, mai no aconseguir-ho i sempre més intentar-ho. És la història de Catalunya des de 1714, s'han provat tots els camins per arribar a ser nosaltres mateixos i mai no hem aconseguit fer el cim. I mai ho aconseguirem mentre no ens traguem del damunt la condemna de formar part d'Espanya; no ens volen tal com som, hem de ser com ells volen que siguem. El problema, però, no som nosaltres, sinó el fet de no ser com ells. Estem dins el seu atzucac i no en sortim. La trampa, l'argúcia de la qual no escapem, és seguir les seves lleis, la seva Constitució, el seu reglament i la seva manera d'interpretar la democràcia. Si les lleis s'han d'adaptar a la Constitució o dins els paràmetres que siguin, en la branca que sigui, és a benefici seu. La resta són falòrnies, cabòries immadures i agafar el rave per les fulles.

La identitat, la llengua, la cultura, la justícia reparadora davant tantes agressions recents o llunyanes, els drets històrics o els resultats electorals favorables a tal o qual partit –els governs de CiU o del tripartit– sempre han topat amb la seva decisió de passar-se per l'aixella la voluntat democràtica del poble català. Ara, però, hi ha un element nou. La crisi galopant que afecta greument i dolorosament milers de persones. La resposta d'Espanya no solament és vexatòria davant les demandes i deutes concrets amb Catalunya, fins i tot amb les seves pròpies lleis, sinó que sembla una burla lacerant l'anunci d'inversions que s'han programat per part del govern espanyol. La novetat és que ara la gent ha començat a rebel·lar-se. Atenció, tanmateix: serà una pura revolta de resultat nul i herència erma si tota aquesta demanda social de queixa no es canalitza. Com? Fent política de debò.

Cal parlar clar, cal lluitar, inicialment, per conservar el que tenim, la nostra migrada i amenaçada autonomia, però també és hora d'actuar amb iniciativa pròpia. Des d'endegar uns mecanismes que, sense burlar la seva llei, ens han de situar a la banda dels fets consumats, això és, començar a gestionar directament els nostres recursos a partir d'una recaptació pròpia, usant els organismes que tenim a l'abast de la mà. Recaptant via notarial per poder pagar via negociació el que creiem que hem de donar a l'Estat. Hem de fer política paritària davant seu. D'igual a igual.

Confrontació? Segur que n'hi haurà. El conflicte és generat per un Estat que, tot i seguir Catalunya de manera absoluta els mecanismes d'estalvi a partir de notables retallades, el que demana la Comunitat Europea, es veu en el tràngol de no rebre res del pactat des de Madrid i sentir l'amenaça que encara se'ns vol empobrir més, això és continuar l'espoli fiscal contra Catalunya i encara augmentar-lo.

Ara, amplis sectors de la immigració més allunyada de la catalanitat cultural i vital, no contraris al país, amb fills plenament catalans, encara que ells, ja grans, els podríem definir com a-nacionals, votants dels vasos comunicants que van de les butlletes del PP al PSOE i viceversa, són els més castigats per aquesta situació econòmica dramàtica també es plantegen el fet de dir prou. Des de l'economia, des de la butxaca. Vers ells hem d'extremar la nostra explicació i argumentari, el decantament d'IC i, més lentament, del PSC cap aquestes posicions, no és per la reflexió de l'actual cúpula del PSC, els hereus més visibles dels capitans, sinó per l'evidència en ambdues formacions que es posen al costat de la gent o es queden sense clientela.

Vaja, res de nou sota el sol, o si no, cal que recordem com van venir els processos d'emancipació nacional dels EUA, l'Amèrica Llatina, l'Índia, Sud-àfrica, Eslovènia, entre molts altres? Per la pela, per l'economia, ras i curt. Ara tot és més fàcil, s'ha de fer en un medi més suau i acollidor, com és anar a parar a la Comunitat Europea.