Europa

Avui, com cada 9 de maig, se celebra el dia d'Europa. En tal dia com avui, l'any 1950, el francès Robert Schuman va presentar una proposta d'Europa organitzada que fes impossible conflictes bèl·lics com el que havia acabat feia cinc anys. Aquesta és la història oficial. La real és que la Comunitat Europea va ser un invent de França i d'altres països per tenir Alemanya sota control. Perquè, tot i amb la divisió que s'havia consumat un any abans, i la creació de lands per evitar la constitució d'un altre poder central fort, hi havia molta desconfiança i por que Alemanya no tornés a fer-se la propietària d'Europa. En els últims temps podem comprovar que totes aquestes maniobres no han servit de res.

El dia d'Europa és una celebració que passa sense pena ni glòria. Si fos un dia festiu passaria igual: la gent marxaria a la platja o a la muntanya. I si les televisions fessin alguna d'aquelles enquestes de carrer preguntant a l'incaut de torn si sap quin dia és avui, les respostes serien ben variades. El que s'aproximés més a la realitat diria alguna cosa així com “dimecres”.

Els europeus no tenen consciència de ser-ho. Les institucions europees, tot i que tenen influència en les nostres vides a través de les directrius que emeten, es veuen com ens llunyans, com la jubilació daurada de molts polítics. I només falta que ara, al nostre país, es percebi que Europa és la causant de les nostres desgràcies.

Sóc de les persones que estan convençudes que el futur del nostre país obliga a mirar cap a Brussel·les (o Berlín). Però cada cop és més difícil creure-hi.