Televisió independentista
Llegim en les informacions sobre el 13è congrés del PPC aquesta sentència d'Alícia Sánchez-Camacho: “Li demanem al govern [de la Generalitat] que no faci de TV3 una televisió independentista”. Desconec, perquè no he tingut la possibilitat de sentir l'àudio en versió original, si la cosa es va pronunciar en català o en espanyol, però això no és rellevant. En la forma, el que va dir Sánchez-Camacho es correspon amb una d'aquelles frases pròpies dels mítings electorals o dels actes de partit eufòrics. Són frases tan òbvies que tothom les podria subscriure i que contribueixen a enardir la clientela (les cròniques diuen que va ser el moment més aplaudit de la intervenció). Però, en el fons, són frases buides si no van acompanyades d'una argumentació. I també desconec si la cosa es va quedar en la sentència i prou o si hi va haver algun contingut afegit.
Des de la distància (des de totes les distàncies), hem d'interpretar que Sánchez-Camacho dóna per fet que TV3 la fa el govern. No sé què en deuen pensar els professionals que elaboren i donen la cara per la programació i per la informació. O què en pensen el CAC, o el Col·legi de Periodistes. El curiós és que a Sánchez-Camacho no li preocupa que el govern faci o desfaci TV3 que, si de cas, és el que l'hauria de preocupar (més encara, quan el PPC té Armand Querol de vicepresident de la CCMA). El que de veritat la preocupa és que no es faci; és a dir, que es faci “una televisió independentista”.
En aquest sentit, les paraules de Sánchez-Camacho responen a la mateixa estratègia que ja ha exhibit en diverses ocasions el diputat socialista català Joan Ferran, autor de la teoria de “la crosta nacionalista”. El que ha volgut dir Sánchez-Camacho té a veure amb la crosta independentista, però el plagi hauria estat descarat. Altra cosa és si Ferran h hauria estat ovacionat si hagués agafat el micròfon en el congrés dels populars. Desfer-se del nacionalisme o de l'independentisme és només una qüestió de noms en les vides paral·leles del popular-socialisme.
Que estigui tranquil·la Sánchez-Camacho perquè TV3 no és una televisió independentista. I que estigui tranquil Ferran perquè TV3 no és una televisió nacionalista. Els primers interessats que no ho sigui són els mateixos independentistes i nacionalistes. Per sort, el país evoluciona cap a un estadi de pragmatisme que ha superat les fases de l'independentisme i del nacionalisme. Avui, més que escarmentada, la societat catalana avança, més ràpidament o més lenta, cap al sentit d'estat propi, cap al sentit nacional (sense ismes). Això és el que els preocupa al PP i al PSC, el simple imaginari nacional català de TV3.
