Merkel contra Sarkozy

Fa tot l'efecte que la victòria d'Hollande ha sigut una reacció dels francesos –ja es veurà fins a quin punt infantil– contra la força creixent que Alemanya està agafant a Europa. Es diu molt que França ha votat contra les maneres prepotents de Sarkozy, però em penso que ha votat més contra la cancellera Merkel. Fa cinc anys, Sarkozy representava l'esperança d'un país fort, viril, capaç de recuperar el protagonisme al món i el lideratge a Europa. Sarkozy era el típic revulsiu nacionalista una mica escumós que els francesos busquen sempre que se senten acabats. L'agreujament de la crisi, però, i la política d'austeritat imposada per Alemanya que tant convé als Estats Units, ha tingut més força que les maniobres militars i la gestualitat napoleònica del marit de Carla Bruni. L'eix francoalemany s'havia convertit en una presó per a París. Obligava la República a lluir-se en un sistema de valors que no és el seu. L'economia productiva mai no ha sigut el fort de França, que és un Estat pensat per xuclar i organitzar la feina dels altres. Als francesos els agrada el glamur, sigui d'esquerres o de dretes, i al costat de Merkel, Sarkozy semblava un gag de Polònia. Els francesos no poden competir en austeritat amb Alemanya, un país de gent dura, disciplinada i avorrida; en canvi, ara podran fer un discurs diferenciat, marcar perfil i vendre fum, que és el que els agrada i saben fer. És veritat que Hollande recorda Zapatero. Però com a mínim és capaç d'aguantar un debat de tres hores sense papers, i és un home que ha sabut reinventar-se i superar uns quants entrebancs. Les esquerres espanyoles estan contentes, però jo estaria més content si fos del PP. Ara Merkel necessitarà Rajoy per parar els peus als francesos. París voldrà tornar a dirigir l'orquestra, igual que en els primers temps de Sarkozy, quan el president pessigava el cul de la cancellera prussiana. Per tant és possible que l'eix Madrid-Berlín guanyi importància. I que el setge sobre Catalunya s'estrenyi una mica més.