On són, els referents?
Amb el que està caient, la crisi financera o estructural sembla haver arribat al màxim possible, tot i que això només ho podem dir en veu baixa, i cada matí ens llevem amb una notícia negativa que supera l'anterior. La crisi profunda, autènticament profunda, és la crisi de valors, i tenim la intuïció d'endinsar-nos en un atzucac sense sortida. No confiem en res ni ningú, i tot sembla indicar que el desconcert podria conduir a un panorama quasi dantesc.
Segurament tot són percepcions, i el futur assenyalarà camins de sortida, però, avui més que mai, es constata l'orfandat de lideratges. En una situació com l'actual caldria que algú amb credibilitat expliqués on som i cap on anem, i ho fes amb el suficient convenciment per parar la caiguda lliure cap el desànim generalitzat. Però, la veritat, algú endevina que hi ha referents polítics i socials que puguin elaborar un discurs creïble? Polítics tan grisos com ara Zapatero i Rajoy no semblen capacitats per poder parar el cop, i tota la recambra de substituts no ofereix més garanties d'èxit. No tenim líders, individuals o col·lectius, ni comunicadors amb un discurs nítid; el demà es presenta molt nuvolós i amenaça tempesta.
És en aquestes situacions quan caldria l'autoritat moral d'un cap d'Estat, aquell que estigués per sobre de les lluites partidistes i el dia a dia de la gestió, amb capacitat per fer un discurs d'estrènyer les files; el “sang, suor i llàgrimes” d'un Churchill capaç d'abrandar un poble. En l'Espanya ferida per l'engany i la podridura –una altra cosa seria pensar si encara ens serveix Espanya– el cap d'Estat és un referent cremat i amb menys futur que una piruleta a la sortida d'una escola. El Rei que parà el cop del 23-F, fins i tot potser enganyant-nos, ja no existeix; s'ha perdut entre elefants i amors inconfessables. Fins un republicà convençut desitjaria, a la recerca de referents, el desenvolupament del procés successori. Algú ha de moure peça i s'ha de produir algun trastorn que creï expectatives de canvi. Calen referents, provar lideratges, apuntar alt i, sobretot, creure que existeix el futur. Cal cercar solucions, encara que s'hagin de cercar a l'infern dels banyetes amb la pell més fina.
