L'ànima persa

El poble iranià fa molts anys que busca el seu punt d'equilibri. Però no el troba. Ni volia el servilisme occidental i la desatenció del mateix poble que suposava el règim del xa Reza Pahlevi, ni vol una república islàmica que anul·li la identitat de les persones. Només ho volien i ho volen les minories de mediocres que es beneficien de cada règim. El poble persa, que té una pàtina cultural mil·lenària, busca la seva pròpia manera de viure col·lectivament, de governar-se amb una llibertat que no estigui condicionada per ningú de fora ni coartada des de dins per una visió reduccionista del seu islamisme. Alguns parlen de cicles, i ho fan amb un coneixement profund de la grandesa i també del dolor que hi ha hagut en la seva llarga història. Després de trenta anys de règim dels aiatol·làs, l'Iran ha entrat en un canvi de cicle nou. La revolta d'ara mostra un canvi irreversible, i serà molt més profund i, lamentablement, sanguinari del que hauria pogut ser si el règim no hagués virat cap a la negació de la realitat. La clau del conflicte actual no és el frau en aquestes últimes eleccions, sinó la victòria de Mahmud Ahmadinejad en les eleccions del 2005. Aquell dia es va instal·lar en el poder la facció del règim que l'ha de conduir a l'autodestrucció. La voluntat del poble és cada cop a més distància de la intenció dels que manen. Opositors històrics del règim actual, i que originàriament van donar suport a la revolució de Khomeini, saben que el canvi és només qüestió de temps. Ho expliquen amb un to que aquí en diríem de resignació, però que és l'expressió d'un profund coneixement de l'ànima persa. I saben que serà traumàtic. Que podria no ser així, perquè la gent voldria un procés d'obertura interna progressiu. És molt probable que Ahmadinejad torni a restablir l'ordre per la força; en cara en té prou. Però el seu règim està tocat de mort. La força col·lectiva dels que volen el canvi serà imparable d'aquí a un any, tres o deu. El règim caurà. I lamentablement molta gent prendrà mal. La incògnita és saber si el que resulti de la revolució que ja ha nascut serà el punt d'equilibri que busca el poble persa.