Culpables

Sempre m'ha admirat el costum espanyol, i també català, de buscar algun ase dels cops on descarregar l'ira per les conseqüències dels desencerts propis. M'admira perquè és la reacció del nen que engega un cop de peu a la cadira contra la qual ha ensopegat perquè anava corrents, tot atabalat.

Des de fa unes setmanes, el govern popular ha trobat un ase dels cops magnífic per encobrir el desastre de les caixes d'estalvis que estaven sota el seu control directe des de feia molts anys. Per entendre'ns: no és que Caja Madrid (nucli de Bankia) estigués en mala posició per les inversions en la faraònica T4 de Madrid, Iberia i els milers d'habitatges de protecció, totes elles fetes a instàncies d'Esperanza Aguirre, no: la culpa és del governador del Banc d'Espanya, que no va fer bé les inspeccions. I això ho diuen uns que sempre van enarborant el seu liberalisme com a signe d'identitat. És a dir, la ideologia segons la qual cal reduir la tutela de l'Estat i de les seves institucions al màxim.

Però amb la màxima aquella de sostenella i no enmendalla, es prefereix desviar l'atenció cap a una víctima propiciatòria. El que està fent el govern espanyol per salvar la cara en el desastre –l'actual del totxo i el que està per venir– és carregar-se els prestigi del Banc d'Espanya. Ells pensen que a fora sabran distingir entre el dolent oficial, el governador, i la institució. Però s'equivoquen de ple. Estan causant un mal incalculable a tot el sistema regulador. Però quan n'apareguin les conseqüències la responsabilitat no serà d'ells. I ara. Ja trobaran algun altre culpable.