‘Tramparència'

La cosa va per barris (el seu i el meu, estimat lector), pobles (abans de les infusions calentes) i ciutats (més enllà de Can Fanga, suposo). I va –també– per èpoques, temps i flors. Cada situació politicoeconòmica ha encunyat el mot de moda que millor ha servit als generadors d'imatges i relats (que maco, el relat!) per distreure el personal (altrament dits ciutadans). Ara, superat el moment en què la “participació ciutadana” era el tòtem, oblidat el “creixement sostenible” com a frase recurrent i buida, vista des de la borsa testicular, ara que ja ningú parla de tenir un “full de ruta” perquè ni déu té cap guió de treball amb cara i ulls i que hom (i Homs) parla de no creuar les “línies vermelles” (sort que els passos de vianants són blancs i encara tenim permís per demanar un bri de sal al veí de davant de casa sense ser acusats d'antisistema), ara s'ha posat de moda la “transparència” com a panacea, possiblement vinculada a tot allò que permet la tafaneria de les tecnologies de la informació. A Roses, l'alcalde Carles Pàramo, que va ser president de la Diputació opaca, publica les retribucions dels edils del període 2007-2011 però avisa que no pot difondre les de l'any en curs fins que no s'acabi l'exercici. Misteris de la nova comptabilitat recreativa. Que potser treballen a comissió? Desconec com s'ho faran a Banyoles per treballar amb claredat les finances locals si apagaran llums del carrer per estalviar. O a Llagostera, quan es veu obligada a desmuntar les plaques solars que permetrien generar 114 kW anuals d'energia. Llums i taquígrafs a l'atur. El SOC (Servei d'Ocupació de Catalunya), l'INEM català, és qui millor porta això de la tramparència.

Al seu web informa, a l'apartat de formació i ocupació, sobre les escoles taller, les cases d'ofici i els tallers d'ocupació com a programes públics d'ocupació que tenen com a finalitat donar formació i treball a persones en atur mentre participen en un projecte d'utilitat pública, fins i tot inclou l'enllaç a l'ordre ministerial de 23 de maig del 2002 que desplega com acollir-se a les subvencions corresponents. Uau! Les escoles taller (un projecte absolutament genial i pedagògic) varen ser esborrades del mapa formatiu el 2010. I ara, per acabar-ho d'arrodonir, els alumnes d'FP de grau superior hauran de pagar una matrícula de 360 euros.

Rebutgeu imitacions. L'autèntica transparència la trobareu al teatre Poliorama de Barcelona on s'instal·la Juan Tamariz per fer-nos màgia potàgia: res per aquí, res per allà, oooh!