Injustícia per a tots

El retrobament amb el millor mestre de la teva adolescència en realitat no és tan sols un retrobament sinó un dia més de classe, una propina inesperada, una lliçó extra que et fa obrir altra vegada el llibre de la vida just en el punt del darrer examen que et va tombar. El millor mestre de la teva vida només pot ser-ho al cap dels anys, perquè mentre t'impartia les classes et va ensenyar el valor i la importància de ser crític amb la societat, primer de tot amb ell mateix. Fa goig retrobar-nos i veure que el parèntesi de la distància no afebleix mai les amistats sinceres, però, sobretot, fa goig demostrar-li que continues acceptant el paper de deixeble permanent perquè vas tenir la sort de tenir bons mestres que et van ensenyar a saber-los respectar. Els mestres, diu el millor mestre, han d'ensenyar els alumnes a fer-se grans, a tenir idees pròpies i, sobretot, a saber defensar-les. Defensem-nos, doncs, senyor mestre, d'aquests temps d'injustícia per a tots i fem-ho amb l'arma de les idees pròpies. Ens hem vist en una setmana dura per al món de l'ensenyament, amb manifestacions al carrer i tancament al rectorat universitari, i l'única decepció ha estat comprovar que no hi havia debat perquè tots dos pensem el mateix. Tancats al rectorat de Girona, els joves alumnes condemnats al carreró sense sortida de la manca d'expectatives reclamen el dret a fer-se grans amb dignitat i la resposta no poden ser les porres de la policia. Que bé, penses, parlar amb un professor que defensa els alumnes i, mentre ens acomiadem, t'adones amb gratitud que en aquella aula d'una escola pública de la Bisbal no només et va ensenyar a fer-te gran, en realitat, segurament sense proposar-s'ho, et va ensenyar a ser com ell.