Alguns mossos...

Una de les principals coses per les quals aquest país va estar d'acord a reclamar una policia pròpia va ser que la llengua no fos una barrera per als ciutadans, com ho era, i molt, amb els cossos estatals com la Guàrdia Civil o la Policía Nacional. És a dir que, a més d'estrictament democràtica en els tracte i en les formes, la policia catalana parlés en català. Cert, tots els mossos d'esquadra entenen el català i el parlen, però no tots el parlen entre ells –aquest país és divers i això tothom ho entén. El problema és que, cada cop més sovint, molts agents es dirigeixen directament als ciutadans en castellà. És el que va passar, per exemple, aquest dilluns a la matinada en el desallotjament –d'altra banda, esperat i necessari– del rectoral de la UdG, durant el qual molts dels mossos que hi participaven no van utilitzar el català amb els estudiants. Més, i la tensió del moment no els hauria d'exculpar, alguns agents van tenir actituds amb els joves més similars a les de la policia i la guàrdia civil franquistes que no pas a les d'un cos que, en tot moment, hauria de fer gala de la defensa dels principis democràtics més elementals. Conseller, tenim un problema. Un problema important.